Són les Fires de Sant Narcís de Girona i sens dubte em transporta a la infancia. Recordo la olor del núvol de sucre (tot i que no m'agrada, si la olor), les castanyes, els llums de les atraccions, quedar fascinada de la gran nòria (sense pujar, jo i les atraccions....).
Però si em diuen descriu un dia familiar a Fires a Girona era així: ens aixecaven ben d'hora, a casa el llit sempre ens ha fet fora molt aviat😜, esmorzar mirant el Club Super Tres i cap a Girona. Buscar aparcament cap a la zona del Sant Ponç; Odisea amb tota regla, anar al "Certamen" a fer la volta d'honor, a les atraccions (s'ha de dir que només pujava al Simulador i els Toros Mecànics, ambdós acompanyada del meu pare i/o germà), a l'hora de dinar em fascinava anar al Self-service Sant Ponç (penseu que 20-25 anys endarrera no hi havia O no havia anat mai als Buffets Lliures, i per a mi anar al un restaurant amb una safata i escollir-me el dinar era....un paradís) i a la tarda tocava sessió de Trial indoor (ho trobava genial i meravellós, veure els pilots de motos pujar per cascades, bales de palla...tot sense posar un peu a Terra. M'agradaria algun cop veureu al Palau Sant Jordi, ha de ser.....) i després d'una llarga jornada cap a casa. Crec que al pujar al cotxe, sense cinturons no n'hi havia al darrera, en Gerard i jo devíem quedar KO.
Aquest és el record que tinc jo d'un dia de fires amb els meus pares i el meu germà.
Per altra banda el circ també és un tret característic de qualsevol fira, no m'ha agradat gaire mai, però un lleu record que tinc és anar-hi amb els meus tius i pujar sobre un elefant. Perquè si abans els circ tenien animals (lleons, elefants, cavalls...), per sort això està prohibit i els animals haurien d'estar en llibertat.
Actualment, amb 33 anys que tinc anar a fires vol dir: fer un vol per fires per veure quina romaguera et trops per xerrar, sopar per allà, mirar les paradetes d'artesania o joies (em tornen boja) i una cosa que mai ha canviat ni ho vull és el comprar castanyes.
Sens dubte tots ens fem grans i veiem les coses diferents. El que abans m'impressionava com els llums de colors o les olors ho continua fent però ara m'agovio de seguida amb tanta gent.
Per tant és bo recordar de tant en tant el passat per poder gaudir el present.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada