Els avis són unes persones molt importants a la vida dels nets i al revés, els nets sóm importants per a ells. Per mi els avis eren, són i seran el 50% del que sóc. Amb ells he rigut, plorat, parlat...però sobretot m'han ensenyat i molt. I això que diuen que els nets ensenyem als avis, és mentida ells ens ensenyen a nosaltres.
Què m'han ensenyat a mi? A cuinar, a cosir, a saber escoltar, a ser millor persona, a cuidar-los quan abans ho han fet per mi, ... així podria estar hores i hores escrivint de coses que m'han ensenyat ells.
Tinc molts rècords dels avis (la iaia Carme, i que duri molts anys). Ara m'obriré i els intentaré descriure a ells amb l'admiració i amor que els tinc.
- Avi Ramon: humil, treballador, carinyós, estimava amb bogeria els seus, li agradava anar a l'hort i portar-m'hi, anar buscar margarites, ...
- Iaia Ramona: gran cuinera, amb una gran vitalitat, lluitadora, amb energia, molt caràcter (si he sortit a ella), es desvivia per tothom inclús pels veïns, ....
- Avi Pep: la vertiat que per desgràcia no tinc gaires records perquè vas marxar molt aviat però si que et recordo molt amable, rialler, sempre deies una frase que encara la diem a casa
- Iaia Carme: tranquila, gran cuinera i cusidora, pausada, quasi bé mai no té un no pels seus nets...
Per mi els avis són els nostres còmplices, els que mai et renyen (a mi l'avi Ramon un cop i jo crec que li va saber més greu que res més), els que et malcrien....i si tinc una gran admiració i estimació cap als quatre i els agraeixo tot el que han fet per mi.
Visca els meus avis els millors que podia tenir!!!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada