Costa començar escriure desprès de quasi quatre anys, en una muntanya russa d'emocions bones i dolentes.
Perquè he reprès escriure en el meu diari? El diari d'una aprenent d'escriptora (ja m'agradaria), ara quan quasi ja havia oblidat per complet el nom del meu blog???
Per algunes raons i totes van lligades entre elles.
El meu germà, actualment ha reprès els estudies de la ESO i entre tots l'ajudem en el que podem, i una mica més. Doncs ens dues de les assignatures que l'ajuda són d'escriure. Quan ho van llegir els meus pares i germà em van dir: Ostia Mi, el que has escrit és una passada de xulo. (si ells ho creuen...)
La qüestió és que si m'he decidit a reprendre a escriure el blog.
Com he escrit en el principi ha estat anys de canvis, però sobretot l'últim des de l'agost passat. On la meva vida va tornar a canviar radicalment, però diuen que de tot lo dolent acabes agafant experiència per a la nova vida.
Des de fa un any i mig, vaig canviar de feina. Aquí és un lloc ídilic, on el despertar cada dia és pel cant dels ocells i les sortides de sol. Cada dia la sortida de sol és diferent però al mateix temps igual, diferent per la tonalitat dels colors (roses, taronges, grocs, blaus, grisos...), les olors (segons l'estació de l'any, ara amb olor a terra molla, olor a foc, olor tardor i cada estació amb la seva olor), amb soroll o alegries per les oïdes com els cants dels ocells i el trepitjar de les fulles seques i també és diferent perquè cada dia al sol pot ser el mateix però és un nou dia d'aquesta vida, on hem de donar gràcies per a cada un dels dies que els gaudim. I alhora és igual perquè el paisatge en general és el mateix, només canviat pels colors de les estacions.
La feina i la meva vida, han tornat poc a poc al seu lloc. Què vol dir això? Que gràcies al passat, actualment sóc una persona forta, amb ganes de viure i lluitar pels seus somnis, si tinc somnis com qualsevol persona d'aquest planeta o inclús de fora (els extraterrestres tenen somnis?, paranoia ), també ser el que vull i no vull en aquesta vida. Si ara sóc una persona nova amb uns nous horitzons a la vista o qui saps si més llunys.
Avui dia 30/10/2019 a les 18h25 us heu d'imaginar l'aprenent d'escriptora, davant del seu ordinador escrivint al seu despatx, amb la seva petita felina Lia (perquè si tinc una gata que es diu Lia, de "liar-la) mirant per la finestra i escoltant música de piano mentre reprenc la vida d'escriptora de blog.
Crec que per avui després de tot aquest temps sense escriure ho dono per acabat i reobert.
Era, és i serà un blog on escric i dic el que vull sobre mi, el que m'envolta, el que em preocupa.... espero que si algú el llegeix li agradi o no, no té que agradar a tothom. De fet l'escric per escriure, perquè cada cop li estic agafant més el cuquet d'escriure.
