Senyors el Nadal torna a les nostres cases un altre any. Aquest any serà molt dur, molts sentiments i molts records a flor de pell intentarem posar bona cara al mal temps. Per molt dur que sigui hem de recordar els bons moments i en aquest cas seria els sopars de Nochebuena a casa els avis sopant tota la familia i desprès de sopar amb els turrons, polvorons, xocolata desfeta... la típica cantada de villancicos.
Ara que queden pocs dies de 2014, començaré a fer balanç del que m'ha donat aquest anys.
- Feina al Càmping: aprop de casa, amb horaris fixes,... i moltes més coses bones.
- La mort de la meva iaia, que dir d'ella que durant aquests mesos ja no hagi dit, que avui 24/12 fa 6 mesos que ens vas deixar
- Un estiu llarg i plujos, però amb molt bones sensacions. L'Inma va ser mama d'un nen guapisim. També molts retrovaments i bons moments amb grans companyies.
- La tardor arribava amb el CASAMENT de l'any la meva "psicologa-amiga" on vam passar-nos-ho genial, grans balls, grans riures...I amb el casament arribava st Martirià.
- I amb St Martirià xerrades al sofà (tu ya me entiendes), gràcies per aquella xerrada i per lo que va venir desprès i el que ens espera.
- Vacances passades per AIGUAAAA a Lanzarote, on vam fer 1300km a una illa de 60....ole nosaltres.
- Falta fi d'any que això esperem que vagi de conya.
Però a part d'això hi ha hagut molt i molt més!!! Els Pets, Gerard Quintana, Lax'n Busto i com no podia ser L'Orquestra Di-Versiones... aquest any hem gaudit moltissim d'aquests 4, i d'on de cada concert sortia sense veu!!! Gràcies Judith i Clara per aquests peazos concerts que anem.
Gràcies a tots i totes que aquest any heu estat aprop meu escoltan-me, fent-me riure, veurem plorar, donant ànims,... no us ho podré agrair mai de tenir-vos al meu costat, us estimo a tots!!!!
dimecres, 24 de desembre del 2014
dilluns, 1 de desembre del 2014
Desprès de la tempesta arriba la calma
Ni mai tan ben dit que desprès de la TEMPESTA, d'aquest cap de setmana que el país ha quedat literalment negat, ha arribat la calma i amb la calma el mes de desembre (fred i una mica de solet).
El mes passat la Clara i jo vam marxar de vacances a Lanzarote. És una illa que i plou 23 dies a l'any més o menys, pues jo i vaig estar una setmana i va ploure 6 (dels quals 4 amb alerta tronja i un dia alerta vermella), més gafe... si ja m'ho diu la mama que allà on vaig acaba diluviant (Montpellier, Sevilla, Lanzarote...), m'ha proposat que l'any que ve comenci a viatjar a l'Àfrica, així s'acabarà la sequia jajaja
Avui 1 de desmebre es comença a obrir la primera porta/finestra del calendari d'advent. M'encantava aixecar-me aviat i correr al menajdor per veure quin dibuix de xocolata hi havia cada dia en el meu calendari, així succesivament fins el 24 de desembre, dia amb molts nervis per tots els nens, en el meu cas era el dia que feiem cagar el tió a casa els avis Ramons, sopavem tota la familia i desprès a l'hora dels postres venient els meus cosins a menjar torrons, polvorons, fruita i xocolata desfeta i a cantar els villancicos que tan ens agradava cantar. Però l'any passat ja va ser una mica diferent i aquest any ja no existirià això. Ara estic escribin això i ja ploro pensant en ells, els meus avis, si no m'agradava el nadal aquest any molt menys, sort que treballarè i serà la manera idonia de no pensar en aqeustes festes familiars. Vaig dir que intentaria ser forta, perquè és llei de vida però sóc incapaç de no posar-me a plorar quan penso en ells.
El mes passat la Clara i jo vam marxar de vacances a Lanzarote. És una illa que i plou 23 dies a l'any més o menys, pues jo i vaig estar una setmana i va ploure 6 (dels quals 4 amb alerta tronja i un dia alerta vermella), més gafe... si ja m'ho diu la mama que allà on vaig acaba diluviant (Montpellier, Sevilla, Lanzarote...), m'ha proposat que l'any que ve comenci a viatjar a l'Àfrica, així s'acabarà la sequia jajaja
Avui 1 de desmebre es comença a obrir la primera porta/finestra del calendari d'advent. M'encantava aixecar-me aviat i correr al menajdor per veure quin dibuix de xocolata hi havia cada dia en el meu calendari, així succesivament fins el 24 de desembre, dia amb molts nervis per tots els nens, en el meu cas era el dia que feiem cagar el tió a casa els avis Ramons, sopavem tota la familia i desprès a l'hora dels postres venient els meus cosins a menjar torrons, polvorons, fruita i xocolata desfeta i a cantar els villancicos que tan ens agradava cantar. Però l'any passat ja va ser una mica diferent i aquest any ja no existirià això. Ara estic escribin això i ja ploro pensant en ells, els meus avis, si no m'agradava el nadal aquest any molt menys, sort que treballarè i serà la manera idonia de no pensar en aqeustes festes familiars. Vaig dir que intentaria ser forta, perquè és llei de vida però sóc incapaç de no posar-me a plorar quan penso en ells.
dijous, 23 d’octubre del 2014
Visc en una muntanya rusa!!!
Ahir día 23/10 va ser un día agre-dolç.
Agre perqué un dels meus angels de la guarda hagues fet 91 anys, i se que fa un any i tres mesos que se"n va anar, per protegir-nos i vigilar i donar força per seguir endavant i que cada día siguem mes forts i lluitem piel que volem. Avi te echamos mucho de menos no hay un día que pase y no mire la foto que tengo en el escritorio de ti y de la iaia y me emocione y piense que no me volveréis a dar un beso, o que no hablare o lo que mas nos duele que no os vamos a ver mas, espero y quiero que estéis que no me dejéis sola, porque se que OS tengo cerca y me dais vuestra fuerza interior.
I dolç perqué vaig afrontar les meves pors, inseguretats i vaig agafar el toro per les banyes i vaig ser "valenta" despres de lluitar i discutir-ho. Jajajaj Bon acabaven de día.
Amb ganes d aquest cap de setmana i l altre fires de Girona. Pero tambe ganes del 17 per marxar de vacances sol-platja, riures, postes de sol....Clara que marxemmmmmm!!!!!
Bon cap de setmana lectors/es, un petó my darling!!!
Agre perqué un dels meus angels de la guarda hagues fet 91 anys, i se que fa un any i tres mesos que se"n va anar, per protegir-nos i vigilar i donar força per seguir endavant i que cada día siguem mes forts i lluitem piel que volem. Avi te echamos mucho de menos no hay un día que pase y no mire la foto que tengo en el escritorio de ti y de la iaia y me emocione y piense que no me volveréis a dar un beso, o que no hablare o lo que mas nos duele que no os vamos a ver mas, espero y quiero que estéis que no me dejéis sola, porque se que OS tengo cerca y me dais vuestra fuerza interior.
I dolç perqué vaig afrontar les meves pors, inseguretats i vaig agafar el toro per les banyes i vaig ser "valenta" despres de lluitar i discutir-ho. Jajajaj Bon acabaven de día.
Amb ganes d aquest cap de setmana i l altre fires de Girona. Pero tambe ganes del 17 per marxar de vacances sol-platja, riures, postes de sol....Clara que marxemmmmmm!!!!!
Bon cap de setmana lectors/es, un petó my darling!!!
dilluns, 29 de setembre del 2014
Avui va per tu Gera!!!
Demà 30 de setembre del 2014 el meu germà petit (no tant ja, ni d'edat i menys d'alçada) comença una nova aventura laboral, marxa a Madrid.
Quan eres petit vas dir als papes que de gran volies ser actor. Has anat pujant poc a poc. Vas començar Banyoles-Porqueres, Girona, Bcn i ara Madrid, i jo de conya et dic que el pròxim pas es Hollywood o Brodway, espero que gaudeixis i aprenguis molt i t'ho curris molt (ser que ho faràs).
El nostre nen CATALÀ i independendista fins la mèdula sens en va a les espanyes, ja pots lluir ben alt l'estalada que sàpiguen que com els catalans cap :P
Gera ja pots anar penjant fotos, enviar whassaps i fer skyps explicanme les teves aventures, de com et perds pel metro, com no saps arribar els llocs però també volem saber les obres de teatre que vas a veure i si al final has pogut anar a veure el Musical del Rey Leon, que val tant la pena.
Que sàpigues que ja tenim preparat el cava per quan marxis celebrar-ho a lo gran amb els papes. El nen de la mama li marxa lluny.
Gerard pensa que quan arribis lluny jo vull ser la teva mànager, sempre t'ho he dit. Per alguna cosa sòc la teva germana gran que ha estudiat turisme i per aquesta raó (no que tingui la orientació allà baix que també.. jajaj) al parlar francès i angles em mereixo ser la mànager (no la porta maletes).
Com et vaig posar ahir en el facebook pensa que la NY amb castellà és Ñ, IX o X és CH....
I ara la cançó d'en Lluís Llach, Que tinguem sort.
Quan eres petit vas dir als papes que de gran volies ser actor. Has anat pujant poc a poc. Vas començar Banyoles-Porqueres, Girona, Bcn i ara Madrid, i jo de conya et dic que el pròxim pas es Hollywood o Brodway, espero que gaudeixis i aprenguis molt i t'ho curris molt (ser que ho faràs).
El nostre nen CATALÀ i independendista fins la mèdula sens en va a les espanyes, ja pots lluir ben alt l'estalada que sàpiguen que com els catalans cap :P
Gera ja pots anar penjant fotos, enviar whassaps i fer skyps explicanme les teves aventures, de com et perds pel metro, com no saps arribar els llocs però també volem saber les obres de teatre que vas a veure i si al final has pogut anar a veure el Musical del Rey Leon, que val tant la pena.
Que sàpigues que ja tenim preparat el cava per quan marxis celebrar-ho a lo gran amb els papes. El nen de la mama li marxa lluny.
Gerard pensa que quan arribis lluny jo vull ser la teva mànager, sempre t'ho he dit. Per alguna cosa sòc la teva germana gran que ha estudiat turisme i per aquesta raó (no que tingui la orientació allà baix que també.. jajaj) al parlar francès i angles em mereixo ser la mànager (no la porta maletes).
Com et vaig posar ahir en el facebook pensa que la NY amb castellà és Ñ, IX o X és CH....
I ara la cançó d'en Lluís Llach, Que tinguem sort.
Si em dius adéu,
vull que el dia sigui net i clar,
que cap ocell
trenqui l'harmonia del seu cant.
Que tinguis sort
i que trobis el que t'ha mancat
en mi.
Si em dius "et vull",
que el sol faci el dia molt més llarg,
i així, robar
temps al temps d'un rellotge aturat.
Que tinguem sort,
que trobem tot el que ens va mancar
ahir.
I així pren tot el fruit que et pugui donar
el camí que, a poc a poc, escrius per a demà.
Què demà mancarà el fruit de cada pas;
per això, malgrat la boira, cal caminar.
Si véns amb mi,
no demanis un camí planer,
ni estels d'argent,
ni un demà ple de promeses, sols
un poc de sort,
i que la vida ens doni un camí
ben llarg.
dilluns, 22 de setembre del 2014
Treure somriures a la gent
Com a persona el que més m'agrada és que la gent somrigui gràcies a que l'escolto, l'abraço o fins i tot faig al pallasset!!
Últimament hauria de donar gràcies a la gent perquè confii amb mi i la nostra amistat, perquè gràcies a l'amistat els he pogut treure un somriure sigui pel problema que tingui.
Aquests dies he estat molt allunyada del blog. Això si he aprofitat els últims dies de l'estiu. He anat a la platja (hi he anat més aquest mes de setembre que quasi bé tot l'estiu), he anat a concerts (Festival Acústica de Figueres a veure els Pets i Gerard Quintana, cantant i cridant i ballant al ritme de les seves millors cançons actuals i amb les que he crescut i també he anat al concert dels LAx'n Busto a Vilobí), he anat al cine a veure el Niño (tot hi ser espanyola, que això molts ens tira endarrera, dir que la recomano 100% si us agraden les pelis d'acció i narcos. Dura 2h15 i es fa curta.
Aquesta tardor hi haurà canvis pels més propers a mi, espero que per aquestes persones la nova etapa que estan a punt de començar els hi vagi tant bé com fins ara o millor, hi pogueu aconseguir els vostres objectius.
Últimament hauria de donar gràcies a la gent perquè confii amb mi i la nostra amistat, perquè gràcies a l'amistat els he pogut treure un somriure sigui pel problema que tingui.
Aquests dies he estat molt allunyada del blog. Això si he aprofitat els últims dies de l'estiu. He anat a la platja (hi he anat més aquest mes de setembre que quasi bé tot l'estiu), he anat a concerts (Festival Acústica de Figueres a veure els Pets i Gerard Quintana, cantant i cridant i ballant al ritme de les seves millors cançons actuals i amb les que he crescut i també he anat al concert dels LAx'n Busto a Vilobí), he anat al cine a veure el Niño (tot hi ser espanyola, que això molts ens tira endarrera, dir que la recomano 100% si us agraden les pelis d'acció i narcos. Dura 2h15 i es fa curta.
Aquesta tardor hi haurà canvis pels més propers a mi, espero que per aquestes persones la nova etapa que estan a punt de començar els hi vagi tant bé com fins ara o millor, hi pogueu aconseguir els vostres objectius.
AMIGOS PARA SIEMPRE
Yo, no necesito conversar
porque adivino que ya sabes como soy
tu me has conocido siempre.
Tu, cuando me miras puedes ver
dentro de mi lo que ni yo puedo entender
yo te he conocido siempre.
Amigos para siempre
Means you´ll always be my friend
Amis per sempre
Means a love that will never end
Friends for life
Not just a summer or a spring
Amigos para siempre
I feel you near me
Even when we are apart
Just knowing you are in this world
Can warm my heart
Friends for life
Not just a summer or a spring
Amigos para siempre
Ven, nos queda tanto por vivir,
buenos momentos que podemos compartir
ya solo se vivir contigo.
Se que como un día partirás
pero también se que jamás olvidarás
la amistad que nos ha unido.
Amigos para siempre
Means you´ll always be my friend
Amis per sempre
Means a love that will never end
Friends for life
Not just a summer or a spring
Amigos para siempre
I feel you near me
Even when we are apart
Just knowing you are in this world
Can warm my heart
Friends for life
Not just a summer or a spring
Amigos para siempre
Ven, nos queda tanto por vivir,
buenos momentos que podamos compartir
ya solo se vivir contigo.
Se que como un día partirás
pero también se que jamás olvidarás
la amistad que nos ha unido.
Amigos para siempre
Means you´ll always be my friend
Amis per sempre
Means a love that will never end
Friends for life
Not just a summer or a spring
Amigos para siempre
I feel you near me
Even when we are apart
Just knowing you are in this world
Can warm my heart
Friends for life
Not just a summer or a spring
Amigos para siempre
Amigos para siempre
Yo, no necesito conversar
Amigos para siempre
Porque ya sabes como soy
Amigos para siempre
Yo solo ses vivir contigo
Amigos para siempre
No naino naino naino naino naino na
No naino naino naino naino naino na
No naino naino naino naino naino na
Amigos para siempre.
No naino naino naino naino naino na
No naino naino naino naino naino na
No naino naino naino naino naino na
porque adivino que ya sabes como soy
tu me has conocido siempre.
Tu, cuando me miras puedes ver
dentro de mi lo que ni yo puedo entender
yo te he conocido siempre.
Amigos para siempre
Means you´ll always be my friend
Amis per sempre
Means a love that will never end
Friends for life
Not just a summer or a spring
Amigos para siempre
I feel you near me
Even when we are apart
Just knowing you are in this world
Can warm my heart
Friends for life
Not just a summer or a spring
Amigos para siempre
Ven, nos queda tanto por vivir,
buenos momentos que podemos compartir
ya solo se vivir contigo.
Se que como un día partirás
pero también se que jamás olvidarás
la amistad que nos ha unido.
Amigos para siempre
Means you´ll always be my friend
Amis per sempre
Means a love that will never end
Friends for life
Not just a summer or a spring
Amigos para siempre
I feel you near me
Even when we are apart
Just knowing you are in this world
Can warm my heart
Friends for life
Not just a summer or a spring
Amigos para siempre
Ven, nos queda tanto por vivir,
buenos momentos que podamos compartir
ya solo se vivir contigo.
Se que como un día partirás
pero también se que jamás olvidarás
la amistad que nos ha unido.
Amigos para siempre
Means you´ll always be my friend
Amis per sempre
Means a love that will never end
Friends for life
Not just a summer or a spring
Amigos para siempre
I feel you near me
Even when we are apart
Just knowing you are in this world
Can warm my heart
Friends for life
Not just a summer or a spring
Amigos para siempre
Amigos para siempre
Yo, no necesito conversar
Amigos para siempre
Porque ya sabes como soy
Amigos para siempre
Yo solo ses vivir contigo
Amigos para siempre
No naino naino naino naino naino na
No naino naino naino naino naino na
No naino naino naino naino naino na
Amigos para siempre.
No naino naino naino naino naino na
No naino naino naino naino naino na
No naino naino naino naino naino na
dimecres, 27 d’agost del 2014
Fi del estiu!!
Ja que ahir mentres sopava amb un amic em va dir que tenia els meus lectors abandonats aquí va una entrada al meu blog :P.
L'estiu atipic que hem tingut aquest any està arribant als seus dies. Dic atípic perquè ha plogut, ha fet fred (perquè dormir amb la manta del sofà el 21 d'agost molt normal no és que sigui).
Tot i ser a típic s'ha aprofitat al màxim. Mojitos 2x1 a Platja d'Aro, platja (pocs dies però ben arpofitats), sopars a la terrassa, veure bons amics, White Summer Festival (moltes anècdotes que queden per la Clara i per a mi jajaj), moltes xerrades, molts riures.... vaia un estiu amb molt bons moments i bones sensacions.
Avui dia 28/8 m'espera un gran retrovament amb una gran gran amiga i el seu peque (ja te tela que el aviat farà un mes), seran molts riures i moltes converses de posar-nos al dia.
Aviat arribarà la tardor i amb ella els seus magnifics colors de la natura, marrons, ataronjats, vermellosos...moment ideal per fer la volta al estany (així que ja saps tens una bona oportunitat per venir a veure'm i de pas a fer la volta, clar que això de la volta és l'esxcusa jajaj).
Aquest finde m'espera l'Acustica de Figueres amb Gerard Quintana i els Pets, que la fiesta no pare no, no pare!!!
Avui una cançó d'Amaral, "Como hablar - Amaral y Antonio Vega" https://www.youtube.com/watch?v=O-Y20wUnRBE
Si volviera a nacer
si empezara de nuevo
volvería a buscarte en mi nave del tiempo
es el destino quien nos lleva y nos guía
nos separa y nos une a través de la vida
Nos dijimos adiós y pasaron los años
volvimos a vernos una noche de sábado
otro país, otra ciudad, otra vida
pero la misma mirada felina
A veces te mataría
y otras en cambio te quiero comer
ojillos de agua marina
Cómo hablar
si cada parte de mi mente es tuya
y si no encuentro la palabra exacta
Cómo hablar
Cómo decirte
que me has ganado poquito a poco
tú que llegaste por casualidad
Cómo hablar
Como un pájaro de fuego que se muere en tus manos
un trozo de hielo deshecho en los labios
la radio sigue sonando
la guerra ha acabado
pero las hogueras no se han apagado aún
Cómo hablar
si cada parte de mi mente es tuya
y si no encuentro la palabra exacta
Cómo hablar
cómo decirte que me has ganado poquito a poco
tú que llegaste de casualidad
Como hablar...(coros)
A veces te mataría y otras en cambio te quiero comer
me estás quitando la vida
Cómo hablar
si cada parte de mi mente es tuya
y si no encuentro la palabra exacta
Cómo hablar
cómo decirte
que me has ganado poquito a poco
tú que llegaste por casualidad
Cómo hablar
Cómo hablar
si cada parte de mi mente es tuya
y si no encuentro la palabra exacta...aaahhh
cómo decirte
que me has ganado poquito a poco
tú que llegaste por casualidad
como hablar...
L'estiu atipic que hem tingut aquest any està arribant als seus dies. Dic atípic perquè ha plogut, ha fet fred (perquè dormir amb la manta del sofà el 21 d'agost molt normal no és que sigui).
Tot i ser a típic s'ha aprofitat al màxim. Mojitos 2x1 a Platja d'Aro, platja (pocs dies però ben arpofitats), sopars a la terrassa, veure bons amics, White Summer Festival (moltes anècdotes que queden per la Clara i per a mi jajaj), moltes xerrades, molts riures.... vaia un estiu amb molt bons moments i bones sensacions.
Avui dia 28/8 m'espera un gran retrovament amb una gran gran amiga i el seu peque (ja te tela que el aviat farà un mes), seran molts riures i moltes converses de posar-nos al dia.
Aviat arribarà la tardor i amb ella els seus magnifics colors de la natura, marrons, ataronjats, vermellosos...moment ideal per fer la volta al estany (així que ja saps tens una bona oportunitat per venir a veure'm i de pas a fer la volta, clar que això de la volta és l'esxcusa jajaj).
Aquest finde m'espera l'Acustica de Figueres amb Gerard Quintana i els Pets, que la fiesta no pare no, no pare!!!
Avui una cançó d'Amaral, "Como hablar - Amaral y Antonio Vega" https://www.youtube.com/watch?v=O-Y20wUnRBE
Si volviera a nacer
si empezara de nuevo
volvería a buscarte en mi nave del tiempo
es el destino quien nos lleva y nos guía
nos separa y nos une a través de la vida
Nos dijimos adiós y pasaron los años
volvimos a vernos una noche de sábado
otro país, otra ciudad, otra vida
pero la misma mirada felina
A veces te mataría
y otras en cambio te quiero comer
ojillos de agua marina
Cómo hablar
si cada parte de mi mente es tuya
y si no encuentro la palabra exacta
Cómo hablar
Cómo decirte
que me has ganado poquito a poco
tú que llegaste por casualidad
Cómo hablar
Como un pájaro de fuego que se muere en tus manos
un trozo de hielo deshecho en los labios
la radio sigue sonando
la guerra ha acabado
pero las hogueras no se han apagado aún
Cómo hablar
si cada parte de mi mente es tuya
y si no encuentro la palabra exacta
Cómo hablar
cómo decirte que me has ganado poquito a poco
tú que llegaste de casualidad
Como hablar...(coros)
A veces te mataría y otras en cambio te quiero comer
me estás quitando la vida
Cómo hablar
si cada parte de mi mente es tuya
y si no encuentro la palabra exacta
Cómo hablar
cómo decirte
que me has ganado poquito a poco
tú que llegaste por casualidad
Cómo hablar
Cómo hablar
si cada parte de mi mente es tuya
y si no encuentro la palabra exacta...aaahhh
cómo decirte
que me has ganado poquito a poco
tú que llegaste por casualidad
como hablar...
dimarts, 5 d’agost del 2014
El meu aniversari!!!
Un dilluns 5 d'Agost del 1986 a 2 de 5 del matí, naixia jo.
Des d'aquell 1986 han passat 28 anys!!! Han estat uns anys on m'han pasat coses bones i dolentes, sobretot de de l'any passat.
Però vaig prometre a una persona que no em posaria trista que sempre em volia veure somriguent ho estic fent però avui m'ho he saltat (suposo que ho entendras), vaig posar-me al llit i em vaig posar a plorar pensant que avui ni el meu avi ni la meva iaia em trucarien per felicitar-me, encara que siguin on siguin m'han felicitat.
Tot i això moltes i moltes gràcies amics, familia i conegut per felicitar-me.
Els 28 comencen a pesar ja, però mirarem endavant i seguirem lluitan i SOMRIGUENT!!! A viure la vida que són 2 dies i s'ha de gaudir d'ella.
Us deixo una foto de la felicitat en estat pur!!!!
Des d'aquell 1986 han passat 28 anys!!! Han estat uns anys on m'han pasat coses bones i dolentes, sobretot de de l'any passat.
Però vaig prometre a una persona que no em posaria trista que sempre em volia veure somriguent ho estic fent però avui m'ho he saltat (suposo que ho entendras), vaig posar-me al llit i em vaig posar a plorar pensant que avui ni el meu avi ni la meva iaia em trucarien per felicitar-me, encara que siguin on siguin m'han felicitat.
Tot i això moltes i moltes gràcies amics, familia i conegut per felicitar-me.
Els 28 comencen a pesar ja, però mirarem endavant i seguirem lluitan i SOMRIGUENT!!! A viure la vida que són 2 dies i s'ha de gaudir d'ella.
Us deixo una foto de la felicitat en estat pur!!!!
dimarts, 15 de juliol del 2014
I'm Happy!!
Després de dues entrades molt tristes i plenes de sentiments... ara tocar ser forta com ho eren ells i mirar endavant.
Si alguna cosa he après dels meus avis és a ser lluitadora, forta i sempre a mirar endavant. Això és el que toca.
Gaudir del estiu, la platjeta o el club (sempre que el temps acompanyi), amigues, la nit a la fresca amb un mojito (ara que sabem que a platja d'aro fan 2x1 a 7€) o un gintonic, de les excursions,... el que es diu passar un bon estiu i bona companyia.
El que toca a l'estiu és trobar un amor d'estiu...jo amb 28 mai n'he trobat :(( jajaj, encara que no sigui estiu quina mania que té tothom a voler-me trobar parella, ja sortirà quan hagi de sortir i si em quedo soltera que?? no passa res. (val més sola que mal acompanyada, a vegades).
Gran Els Catarres, és la banda sonora oficial de quan anem a la platja amb la Clara.
Sigueu feliços!!!
Fins a la pròxima entrada estiuenca.
Si alguna cosa he après dels meus avis és a ser lluitadora, forta i sempre a mirar endavant. Això és el que toca.
Gaudir del estiu, la platjeta o el club (sempre que el temps acompanyi), amigues, la nit a la fresca amb un mojito (ara que sabem que a platja d'aro fan 2x1 a 7€) o un gintonic, de les excursions,... el que es diu passar un bon estiu i bona companyia.
El que toca a l'estiu és trobar un amor d'estiu...jo amb 28 mai n'he trobat :(( jajaj, encara que no sigui estiu quina mania que té tothom a voler-me trobar parella, ja sortirà quan hagi de sortir i si em quedo soltera que?? no passa res. (val més sola que mal acompanyada, a vegades).
Gran Els Catarres, és la banda sonora oficial de quan anem a la platja amb la Clara.
Sigueu feliços!!!
Fins a la pròxima entrada estiuenca.
divendres, 11 de juliol del 2014
Avui fa un any
Avui FA un any estava treballant a Andorra - lluvia, era una gran excursio amb viajes loreto i Autocars roca i de xofer en Santi.
Ja haviem fet la deixada de la gente i estavem tornant a cotxeres quan la tia Mari en va trucar perqué no trobava els menús pares....i llavors ja en vaig imaginar lo pitjor. El menú avi acabava de morir.
Ha estat un any dur i llarg ple de sentiments on ha estar molt difícil. Pero si ens va ensenyar alguna cosa l avi Ramon era a ser lluitadors con ho era ellos, des de llavors soms mes lluitadors.
Gracias abuelo por todo lo que nos enseñaste!!!!!
Ja haviem fet la deixada de la gente i estavem tornant a cotxeres quan la tia Mari en va trucar perqué no trobava els menús pares....i llavors ja en vaig imaginar lo pitjor. El menú avi acabava de morir.
Ha estat un any dur i llarg ple de sentiments on ha estar molt difícil. Pero si ens va ensenyar alguna cosa l avi Ramon era a ser lluitadors con ho era ellos, des de llavors soms mes lluitadors.
Gracias abuelo por todo lo que nos enseñaste!!!!!
dijous, 26 de juny del 2014
Hay una estrella más en el cielo!!!
Des del dia 24 a las 19h hay una estrella más en el cielo, porque los humanos somos como las estrellas. Que se van apagando poco a poco pero nunca dejan de desaparecer.
Hoy la hija de mi prima, con solo 4 añitos me abraza y me dice: Mire no llores porque la iaia Ramona esta en el cielo, cuando sea de noche mira la estrella que brilla más y esa es la iaia y si miras al otro lado y ves otra estrella que brilla mucho esa es el avi Ramon.
Es muy duro que en menos de un año se hayan ido para siempre.
Ahora pongo lo que escrito para poderlo leer en el entierro (que los ultimos dos párrafos me ha costado lo mio poderlos leer) :
Iaia: hace un año despedíamos al avi y el destino o vuestro amor de toda
una vida junta ha hecho que al cabo de un año te vayas a su lado para siempre.
Me has cuidado casi des de que nací. Mis padres me trajeron a tu casa que
yo tenia pocos meses y des de entonces y asta ahora me has cuidado.
A tu lado he pasado unos momentos geniales. Iaia, las tardes de los veranos
cuando yo era pequeña y estaba sentada en el balcón aburrida me enseñaste a
coser los botones, también me enseñaste a cocinar y te doy las gracias por todo
esto y más.
Para devolverte el favor yo te cuide este mes de diciembre fue un mes muy
duro porque las 2 tenemos mucho carácter y chocábamos en todo.
Sin duda todos los que nos hemos quedado a dormir en casa la iaia seguro
que de noche al acostarnos hemos repetido con ella: Jesusito de mi vida eres
niño como yo, por eso te quiero tanto y te doy mi corazón.
Iaia nos has enseñado a todos que es tener fuerza y ser como un roble,
porque a pesar de tu salud siempre has tenido ganas de vivir y luchar.
Iaia ve al cielo que el avi te esta esperando con los brazos abiertos y
dale muchos besos de mi parte y dile que lo quiero, que os quiero a los 2.
dissabte, 14 de juny del 2014
Cal que la vida sigui tan injusta???
Si exacte fa dies que la vida és molt injusta, crec que algú ens ha fet un "mal de ojo" ala familia.
L'altre dia la meva iaia va caure i es va trencar la cama, l'operació va anar molt bé...però cal que tingui una qualitat de vida poca o nul·la com la té aqeustes últimes hores?
Si està molt bé que sobre passem els 80, però amb tots els fàrmacs que prenem per allergar la vida desprès cal pensar si realment la natura està pensada per a mesura que sobre passes aquesta frontera del vull viure fins als...al haver de viure amb una qualitat de vida o poca o nul·la.
Si sóc concient que això és un debat a molts lllocs, però només de veure l'any passat el meu avi i aquest la meva iaia, que tenen 90 anys i un cor fort que no volen marxar, però tan ells com la familia es fa mol dur veure com pateixen, cla allargar el seu sufriment i el nostre? Se que són els meus avis i me'ls estimo amb bojeria per això penso que no s'ha d'allergar el sufriment a ningú.
Dies molt durs, i amb molt mal gust de boca, haver de reviure moments que volia oblidar oblidar.
A vegades penso que m'agradaria arribar els 70 amb molt bona qualitat de vida i no els 90 d'aquesta manera que ho estem veien a casa.
L'altre dia la meva iaia va caure i es va trencar la cama, l'operació va anar molt bé...però cal que tingui una qualitat de vida poca o nul·la com la té aqeustes últimes hores?
Si està molt bé que sobre passem els 80, però amb tots els fàrmacs que prenem per allergar la vida desprès cal pensar si realment la natura està pensada per a mesura que sobre passes aquesta frontera del vull viure fins als...al haver de viure amb una qualitat de vida o poca o nul·la.
Si sóc concient que això és un debat a molts lllocs, però només de veure l'any passat el meu avi i aquest la meva iaia, que tenen 90 anys i un cor fort que no volen marxar, però tan ells com la familia es fa mol dur veure com pateixen, cla allargar el seu sufriment i el nostre? Se que són els meus avis i me'ls estimo amb bojeria per això penso que no s'ha d'allergar el sufriment a ningú.
Dies molt durs, i amb molt mal gust de boca, haver de reviure moments que volia oblidar oblidar.
A vegades penso que m'agradaria arribar els 70 amb molt bona qualitat de vida i no els 90 d'aquesta manera que ho estem veien a casa.
dilluns, 2 de juny del 2014
Molts dies sense escriure
Buff per on comencem??
Si dir que ahir era 1 de juny i ja fa 20 anys que el meu avi Pep, es va morir. Jo recordo el dia perfectament perque tornava de cole i l'avi Ramon m'ho va dir, l'endemà hi havia l'excursió de final de curs jo al tenir 8 anys (els meus pares van preferir que hi anés), ara amb el temps m'hagues agradat anar al enterro.
Canviant radicalment de tema, dir-vos que la gent no és el que sembla. Tots tenim una aparença i moltes vegades no concorda amb la realitat o la realitat que ens volen fer creure els altres. No entenc com la gent es pot inventar una peli sobre tu. Per que tela el que s'han inventat.....(com a mínim m'ho he passat bé, li preguntaria jo???)
Ahir diumenge al matí amb la Clara i la Zamu vam fer visita turística per l'Exposició de Flors, i vam tenir la sort d'entrar al claustre del Monestir de Sant Esteve i poder escoltar l'historia de l'Arqueta de Sant Martirià, el patró de Banyoles. (es veu que era d'Itàlia).
El dia 4 de juny farà un any que em van operar, si fos ara ho tornaria a fer. Tot i el mal que fa al treure les venes i els punts...només de pensar l'esgarrifança que fa. I només 2 dies després començava el infern que va durar un mes. El dia 6 és quan l'avi va caure malalt.
Si dir que ahir era 1 de juny i ja fa 20 anys que el meu avi Pep, es va morir. Jo recordo el dia perfectament perque tornava de cole i l'avi Ramon m'ho va dir, l'endemà hi havia l'excursió de final de curs jo al tenir 8 anys (els meus pares van preferir que hi anés), ara amb el temps m'hagues agradat anar al enterro.
Canviant radicalment de tema, dir-vos que la gent no és el que sembla. Tots tenim una aparença i moltes vegades no concorda amb la realitat o la realitat que ens volen fer creure els altres. No entenc com la gent es pot inventar una peli sobre tu. Per que tela el que s'han inventat.....(com a mínim m'ho he passat bé, li preguntaria jo???)
Ahir diumenge al matí amb la Clara i la Zamu vam fer visita turística per l'Exposició de Flors, i vam tenir la sort d'entrar al claustre del Monestir de Sant Esteve i poder escoltar l'historia de l'Arqueta de Sant Martirià, el patró de Banyoles. (es veu que era d'Itàlia).
El dia 4 de juny farà un any que em van operar, si fos ara ho tornaria a fer. Tot i el mal que fa al treure les venes i els punts...només de pensar l'esgarrifança que fa. I només 2 dies després començava el infern que va durar un mes. El dia 6 és quan l'avi va caure malalt.
L'anunci de Estrella Damm ha arribat a la petita pantalla, això només pot voler dir una sola cosa, l'estiu és aquí. Ara si que es comença a notar, caloreta, dies llargs...amb ganes de platja, terrasseta, mojitos....
https://www.youtube.com/watch?v=k5EGgI97-T8
dimecres, 23 d’abril del 2014
SANT JORDI!!!
Fa quasi un mes que no escribia al blog i això que de ganes no m'en faltaven, suposo que era buscar un bon moment i això em costa trobar un moment per posar-me davant el ordianrdor i escriure quatre ratlles mal contades. Que hi ha de novetat...forces coses. Sobretot que com us vaig dir en la meva última entrada havia canvis importants, doncs un d'ells que torno a treballar al camping Esponellà i on estic realment contenta de formar part i l'altre que no sabia que el café fos tan adictiu :P :P
Avui 23 d'abril com cada dia any en aquesta data tots els pobles de les terres catalanes adornen les places i carrer per poder celebrar una bona diada de Sant Jordi. És un dia màgic i amb molta olor de roses i llibres. Per molt malt temps que pugui fer aquest dia tothom té un somriure a la cara, ja sigui perqué com marca la tradició ell li ha regalat una rosa i ella un llibre o bé pel sol fet de poder passejar i escollir-te tu mateix un bon llibre o pel sol fet de passejar pel teu poble i trobar-te a gent que durant l'any no sols veure.
Llegenda de Sant Jordi: Fa molt i molt de temps, el poble de Montblanc era devastat per un monstre ferotge i terrible, que podia caminar, volar i nedar, i tenia un alè tant pudent, que des de molt lluny amb les seves alenades enverinava l'aire i produïa la mort a tots els qui el respiraven.
El monstre era l'estrall dels ramats i les persones, i per tota aquella contrada regnava el terror més profund. Preocupats per la situació, els habitants de Montblanc van pensar en donar al drac, cada dia de menjar a una persona, per intentar calmar-lo. El problema, era trobar la persona que vulgues sacrificar-se cada dia per ser devorada pel drac.
I així fou com després d'una llarga discussió, els vilatans van decidir sortejar cada dia qui seria la persona que aniria a para a l'estomac del drac. I així ho feren, i sembla ser que la jugada els va sortir bé, l'abominable bèstia se'n deuria sentir satisfeta, perquè deixà de fer estralls i malifetes per aquelles terres.
Però heus aquí que un dia, la sort feu que li toqués ser devorada a la filla del rei. La jove princesa era molt simpàtica, amable, bonica i elegant. Tenia el cor de tots els ciutadans robats, i per aquest motiu centenars s'oferiren per substituir-la. Però el rei, afligit i adolorit, fou just i sever, la seva filla era com qualsevol altre. Si li havia tocat hi havia d'anar.
I així fou com la jove donzella sortí del castell per trobar-se amb la bèstia mentre tot el poble mirava desconsolat i afligit, com la princesa es dirigia cap al sacrifici. Però mentre la noia es dirigia cap al cau del monstre, un jove cavaller, amb una brillant armadura, muntat sobre un cavall blanc, es va presentar. La donzella se'l mirà i l'advertí:
- Fugiu! fugiu ràpidament d'aquí! noble cavaller, si us quedeu per aquí, apareixerà la bèstia i només us vegi us devorarà.
El jove cavaller, se la mirà i li contestà
- No patiu jove donzella.Si sóc aquí es perquè hi he vingut expressament. He vingut des de molt lluny per protegir-vos a vós i a alliberar el vostre poble d'aquesta fera.
No va tenir temps ni de dir això, que de cop i volta va sortir la fera, davant l'horror de la princesa i el goig del cavaller. Va començar una intensa però breu lluita, fins que el cavaller li va clavar una bona estocada amb la seva llança, que va deixar malferida a la terrible bèstia i la matar. De la sang que en brollà, en sorgí ràpidament un roser, amb les roses més vermelles que la princesa hagués vist mai, roser del que el jove cavaller en tallà una rosa i li oferí a la princesa.
BONA DIADA DE SANT JORDI A TOTS!!!
dilluns, 31 de març del 2014
Torno a tenir canvis!!
Buff quasi no m'enrecordava que tenia un blog per aquí a la xarxa, és broma. Se perfectament que el tinc, el que passa és que hi ha hagut canvis a la meva vida.
Sempre que fas un canvi, tens por al que passarà. Et comences a menjar el cap, pensant he fet bé, és el millor per a mi, que dirà l'altre gent... i així un munt de preguntes que et fas. Doncs sempre, en el meu cas que he fet un canvi, he intentat que sigui a millor ja que és el que tots volem.
Jo portava 2 anys fent de guia, he après molt. Hi ha grans professionals i m'en porto no companys sino amic. Moltes gràcies per posarme-les coses tan fàcils i al vostre costat he rigut, he plorat però sobretot he treballat hi m'heu ensenyat.
Gràcies!!!
Sempre que fas un canvi, tens por al que passarà. Et comences a menjar el cap, pensant he fet bé, és el millor per a mi, que dirà l'altre gent... i així un munt de preguntes que et fas. Doncs sempre, en el meu cas que he fet un canvi, he intentat que sigui a millor ja que és el que tots volem.
Jo portava 2 anys fent de guia, he après molt. Hi ha grans professionals i m'en porto no companys sino amic. Moltes gràcies per posarme-les coses tan fàcils i al vostre costat he rigut, he plorat però sobretot he treballat hi m'heu ensenyat.
Gràcies!!!
dimarts, 11 de març del 2014
11M
Avui va per les 191 persones innocents mortes al atemptat de Madrid.
Recordo perfectament aquell dia.Dijous 11 de Març del 2004. Estava esmorzant a Cala Marta, al costat del IES Pla de l'Estany. I em diu la Marta tranquila els teus tius estan be, i jo qué??? no sabia d'on venia allò. Em diu a Madrid hi ha hagut una exploció en un tren, llavors ho vaig entendre, els meus tius arribaven aquell dia amb tren des de BCN.
Les hores següents a classe van ser confoses, dures, negres, angoixats....tot l'institut estavem enganxats a la radio esperan noticies, que cada vegada anava amb augment les víctimes. Els alumnes vam fer un mural on tots hi vam escriure el rebuig al terrorisme.
A la tarda es va fer 5 minuts de silenci amb espelmes a la plaça major. El dia següent el divendres a les 12 vam sortir tots els pati on vam fer un minut de silenci també.
Moments molts durs que van canviar tot un país. On els FILLS DE PUTA DELS DEL PP deien i repetien que havia estat ETA, quan ja s'havien trobat proves que era Alcahaeda. Avui 10 anys desprès, encara parlen d'una conspiració. La única conspiració que faria jo és la de matar-vos a tots vosaltres dient gilipollades així, però el que he trobat més trist del dia d'avui que a la porta de la Catedral de la Almudena hi haguessin pancartes de manifestants a favor de la conspiració.
Us deixo la cançó que va fer la Oreja de Van Gogh, per donar sopart a les victimes i a les seves families.
https://www.youtube.com/watch?v=oaHTN9dok0I
Si fuera más guapa
Y un poco más lista
Si fuera especial
Si fuera de revista
Tendría el valor
De cruzar el vagón
Y preguntarte quién eres
Te sientas enfrente
Y ni te imaginas
Que llevo por ti
Mi falda más bonita
Y al verte lanzar
Un bostezo al cristal
Se inundan mis pupilas
De pronto me miras
Te miro y suspiras
Yo cierro los ojos
Tú apartas la vista
Apenas respiro
Me hago pequeñita
Y me pongo a temblar
Y así pasan los días
De lunes a viernes
Como las golondrinas
Del poema de Bécquer
De estación a estación
Enfrente tú y yo
Va y viene el silencio
De pronto me miras
Te miro y suspiras
Yo cierro los ojos
Tú apartas la vista
Apenas respiro
Me hago pequeñita
Y me pongo a temblar
Y entonces ocurre
Despiertan mis labios
Pronuncian tu nombre tartamudeando
Supongo que piensas
Que chica más tonta
Y me quiero morir
Pero el tiempo se para
Te acercas diciendo
Yo no te conozco
Ya te echaba de menos
Cada mañana rechazo el directo
Y elijo este tren
Y ya estamos llegando
Mi vida ha cambiado
Un día especial
Este 11 de marzo
Me tomas la mano
Llegamos a un túnel
Que apaga la luz
Te encuentro la cara
Gracias a mis manos
Me vuelvo valiente
Y te beso en los labios
Dices que me quieres
Y yo te regalo
El último sobro de mi corazón
Recordo perfectament aquell dia.Dijous 11 de Març del 2004. Estava esmorzant a Cala Marta, al costat del IES Pla de l'Estany. I em diu la Marta tranquila els teus tius estan be, i jo qué??? no sabia d'on venia allò. Em diu a Madrid hi ha hagut una exploció en un tren, llavors ho vaig entendre, els meus tius arribaven aquell dia amb tren des de BCN.
Les hores següents a classe van ser confoses, dures, negres, angoixats....tot l'institut estavem enganxats a la radio esperan noticies, que cada vegada anava amb augment les víctimes. Els alumnes vam fer un mural on tots hi vam escriure el rebuig al terrorisme.
A la tarda es va fer 5 minuts de silenci amb espelmes a la plaça major. El dia següent el divendres a les 12 vam sortir tots els pati on vam fer un minut de silenci també.
Moments molts durs que van canviar tot un país. On els FILLS DE PUTA DELS DEL PP deien i repetien que havia estat ETA, quan ja s'havien trobat proves que era Alcahaeda. Avui 10 anys desprès, encara parlen d'una conspiració. La única conspiració que faria jo és la de matar-vos a tots vosaltres dient gilipollades així, però el que he trobat més trist del dia d'avui que a la porta de la Catedral de la Almudena hi haguessin pancartes de manifestants a favor de la conspiració.
Us deixo la cançó que va fer la Oreja de Van Gogh, per donar sopart a les victimes i a les seves families.
https://www.youtube.com/watch?v=oaHTN9dok0I
Si fuera más guapa
Y un poco más lista
Si fuera especial
Si fuera de revista
Tendría el valor
De cruzar el vagón
Y preguntarte quién eres
Te sientas enfrente
Y ni te imaginas
Que llevo por ti
Mi falda más bonita
Y al verte lanzar
Un bostezo al cristal
Se inundan mis pupilas
De pronto me miras
Te miro y suspiras
Yo cierro los ojos
Tú apartas la vista
Apenas respiro
Me hago pequeñita
Y me pongo a temblar
Y así pasan los días
De lunes a viernes
Como las golondrinas
Del poema de Bécquer
De estación a estación
Enfrente tú y yo
Va y viene el silencio
De pronto me miras
Te miro y suspiras
Yo cierro los ojos
Tú apartas la vista
Apenas respiro
Me hago pequeñita
Y me pongo a temblar
Y entonces ocurre
Despiertan mis labios
Pronuncian tu nombre tartamudeando
Supongo que piensas
Que chica más tonta
Y me quiero morir
Pero el tiempo se para
Te acercas diciendo
Yo no te conozco
Ya te echaba de menos
Cada mañana rechazo el directo
Y elijo este tren
Y ya estamos llegando
Mi vida ha cambiado
Un día especial
Este 11 de marzo
Me tomas la mano
Llegamos a un túnel
Que apaga la luz
Te encuentro la cara
Gracias a mis manos
Me vuelvo valiente
Y te beso en los labios
Dices que me quieres
Y yo te regalo
El último sobro de mi corazón
dijous, 27 de febrer del 2014
Tornar estudiar!!!
Després de fer la diploamtura de turisme (2005- i acabar-la al 2011, no està mal...) vaig dir que volia estar un temps treballant per què estava saturada d'estudiar, però sempre m'ha agradat, tot i no treure notes brillants.
Pues gràcies a unes ex companyes de calsse de la diplomatura em van donar a còneixer la we https://www.miriadax.net/, cursos online. Pues vaig anar miran els cursos que hi havia i realment n'he triat de molt variats i molts que no tenen res a veure amb el que vaig estudiar, però diuen en castellà: que el saber no ocupa lugar, jo crec que tenen tota la raó.
Donsc, això els cursos que m'he apuntat i dilluns començaré son: tecnicas de creatividad i presentaciones eficaces.
Molta gent em pregunta si m'en recordaré de compaginar estudies amb la feina que tinc (no tinc horaris ni dies fixes), però he dit SI PUC!!!
Si puc, per què gràcies al llibre que em va regalar la meva mare per nadal ( tot i que això ella no ho pot saber, que n'estic traient suc i molt) m'ha fet obrir els ulls que tothom és capaç del que es proposi i exprimir els seus objectius més enllà.
Pues gràcies a unes ex companyes de calsse de la diplomatura em van donar a còneixer la we https://www.miriadax.net/, cursos online. Pues vaig anar miran els cursos que hi havia i realment n'he triat de molt variats i molts que no tenen res a veure amb el que vaig estudiar, però diuen en castellà: que el saber no ocupa lugar, jo crec que tenen tota la raó.
Donsc, això els cursos que m'he apuntat i dilluns començaré son: tecnicas de creatividad i presentaciones eficaces.
Molta gent em pregunta si m'en recordaré de compaginar estudies amb la feina que tinc (no tinc horaris ni dies fixes), però he dit SI PUC!!!
Si puc, per què gràcies al llibre que em va regalar la meva mare per nadal ( tot i que això ella no ho pot saber, que n'estic traient suc i molt) m'ha fet obrir els ulls que tothom és capaç del que es proposi i exprimir els seus objectius més enllà.
Per què, aquest llibre a part de tornar-me les ganes a estudiar m'ha fet trobar altres estimulants a la meva vida, un d'ells baixar el pes. Haig de dir que fa 4 dies que em torno aixecar a les 7 per anar a fer la volta a l'estany, espero que duri molts dies la meva motivació tant per estudiar com per abaixar de pes com per agafar-me els mesos de mes feina amb moltes més ganes.
JO SÍ PUC, I SI PUC JO POT TOTHOM!!!
dissabte, 22 de febrer del 2014
Carnaval!!!!
A Banyoles el Rei Carnestoltes ens ha vingut a veure aquesta setmana, soms més xulos que ningú i ho fem abans que tothom, (amb exepció el poble del meu cosí Ivan que ho van fer el 2 de febrer, cap allà a Avila).
A la resta de la humanitat aquest dijous que ve serà dijous llarder o dijous gras. A Banyoles, no se si a d'altres llocs també, es canta una cançó aquest dia:
Pel Dijous llarder botifarra, botifarra
Pel Dijous llarder botifarra menjaré.!!!
Aquest dia, quan era petita no m'acabava de convencer, per què vagis d'excursió hi hagis de caminar, pues como que no. Recordo a 5é i 6é anar a Cal Gall, pels que sou dels voltants de Banyoles, sabeu que és un camp cap a Camós. Allà els de 5é feien concurs d'amanides (una manera com un altre de promoure hàbit saludables als nens, una xorrada com una altra) i els de 6é concurs de coques (aquí la meva lògica de bons hàbits no la podria aplicar, com seria normal, jaja). També recordo un altre any per dijous llarder, no ser si era 3é o 4t, però vam anar a Pla de Martis (on ens van explicar, que a la Guerra Civil es feia servir de aeroport, mira ara podria ser l'aerport Costa Brava i no a Violbí :P ).
Ara veient-ho amb uns quans anys vista (uns 15-20 anys, ahir jaja), crec que les excursions són per passar-ho bé i gaudir i no per matar-nos a caminar com bojos. Però ben pensat era una manera de coneixer llocs, per què és sabut per tothom que a mi això de caminar....deixa que desitjar, però eren moments que no pensavem amb deures, ni controls (abans es deien controls i no examens, per què a les notes teniem o NM necessites millorar o PA progressa adequadement), les úniques preoucupacions era portar força aigua a la cantimplora i que portariem de menjar (normalment solia ser un "bocata" de carn arrebossada).
Com em canviat o ens han fet canviar.
Bon Carnaval, prometo penjar fotos del meu carnaval disfressada i de la carrossa!!!
A la resta de la humanitat aquest dijous que ve serà dijous llarder o dijous gras. A Banyoles, no se si a d'altres llocs també, es canta una cançó aquest dia:
Pel Dijous llarder botifarra, botifarra
Pel Dijous llarder botifarra menjaré.!!!
Aquest dia, quan era petita no m'acabava de convencer, per què vagis d'excursió hi hagis de caminar, pues como que no. Recordo a 5é i 6é anar a Cal Gall, pels que sou dels voltants de Banyoles, sabeu que és un camp cap a Camós. Allà els de 5é feien concurs d'amanides (una manera com un altre de promoure hàbit saludables als nens, una xorrada com una altra) i els de 6é concurs de coques (aquí la meva lògica de bons hàbits no la podria aplicar, com seria normal, jaja). També recordo un altre any per dijous llarder, no ser si era 3é o 4t, però vam anar a Pla de Martis (on ens van explicar, que a la Guerra Civil es feia servir de aeroport, mira ara podria ser l'aerport Costa Brava i no a Violbí :P ).
Ara veient-ho amb uns quans anys vista (uns 15-20 anys, ahir jaja), crec que les excursions són per passar-ho bé i gaudir i no per matar-nos a caminar com bojos. Però ben pensat era una manera de coneixer llocs, per què és sabut per tothom que a mi això de caminar....deixa que desitjar, però eren moments que no pensavem amb deures, ni controls (abans es deien controls i no examens, per què a les notes teniem o NM necessites millorar o PA progressa adequadement), les úniques preoucupacions era portar força aigua a la cantimplora i que portariem de menjar (normalment solia ser un "bocata" de carn arrebossada).
Com em canviat o ens han fet canviar.
Bon Carnaval, prometo penjar fotos del meu carnaval disfressada i de la carrossa!!!
dilluns, 10 de febrer del 2014
Boig per tu!!!!
Ahir vaig asistir a un dels musicals EL MUSICAL BOIG PER TU!!!
Per què poso EL MUSICAL en majúscules??? Per què realment ho és. És un musical on l'esperit de Carles Sabater, i tot SAU hi és molt present en tot moment.
Arribes a la Sala BARTS de Barcelona, de fons musica com no podia ser de SAU, per anar a fer envient. Comença l'obra, i notes al voltant i fins i tot tu mateix que la boca comença a tararejar les cançons amb les quals has crescut o fins i tot t'has enamorat algun cop.
Hi ha moments del musical que et venen unes ganes boiges d'aixecar-te de la butaca i començar a cantar i a ballar amb vosaltres. Així com hi ha moments molt bonics on els sentiments comencen a florar. Això només ho podien fer les cançons de SAU, passaves de voler moure l'esquelet a voler ballar un "agarrao" amb algun noi, de lo romàntiques que poden arribar a ser.
Podriem citar algunes cançons mítiques com: És Inútil continuar, Envia'm un Àngel (a qui no li agradaria que li cantessin aquesta màgica cançó), Màgic Whisky, ...per descomptat BOIG PER TU, i també cantent algunes no tan conegudes.
Però si m'hagues de quedar amb un moment del musical, sense dubte al final amb les imatges de Carles Sabater, Pep Sala i companyia...moment on tothom del meu voltant fins i tot jo, les llàgrimes ens queien galtes a baix.
SAU gràcies per fer el que vas fer amb la música, i gràcies a vosaltres per poder realitzar un musical amb gran nivell, sense dubte vaig sortir més enamorada de SAU del que ja ho estava!!!
ÉS INÚTIL CONTINUAR
Hores que passen com sempre
esperant-te una vegada més
de la nit d'ahir em turmenta
el teu cos blanc, jove i calent
sempre suplicant
sempre demanant
sempre maltractant-me
és inútil continuar.
Dies que passen com sempre
allunyant-te de mi un cop més
on estaves ahir al vespre
quan tenir-te era tan urgent
sempre suplicant
sempre demanant
sempre maltractant-me.
Cansat d'esperar-te,
tu vols destrossar-me
és inútil continuar
no sóc més que un joc per a tu
et segueixo allà on vas
sóc com un gos perdut.
A les nits que estic calent
et necessito i no hi ets
un dia d'aquests et deixaré.
Mesos que passen com sempre
dies de vital necessitat
si et pogués tenir calenta
ofegant-te entre les meves mans.
Per què poso EL MUSICAL en majúscules??? Per què realment ho és. És un musical on l'esperit de Carles Sabater, i tot SAU hi és molt present en tot moment.
Arribes a la Sala BARTS de Barcelona, de fons musica com no podia ser de SAU, per anar a fer envient. Comença l'obra, i notes al voltant i fins i tot tu mateix que la boca comença a tararejar les cançons amb les quals has crescut o fins i tot t'has enamorat algun cop.
Hi ha moments del musical que et venen unes ganes boiges d'aixecar-te de la butaca i començar a cantar i a ballar amb vosaltres. Així com hi ha moments molt bonics on els sentiments comencen a florar. Això només ho podien fer les cançons de SAU, passaves de voler moure l'esquelet a voler ballar un "agarrao" amb algun noi, de lo romàntiques que poden arribar a ser.
Podriem citar algunes cançons mítiques com: És Inútil continuar, Envia'm un Àngel (a qui no li agradaria que li cantessin aquesta màgica cançó), Màgic Whisky, ...per descomptat BOIG PER TU, i també cantent algunes no tan conegudes.
Però si m'hagues de quedar amb un moment del musical, sense dubte al final amb les imatges de Carles Sabater, Pep Sala i companyia...moment on tothom del meu voltant fins i tot jo, les llàgrimes ens queien galtes a baix.
SAU gràcies per fer el que vas fer amb la música, i gràcies a vosaltres per poder realitzar un musical amb gran nivell, sense dubte vaig sortir més enamorada de SAU del que ja ho estava!!!
ÉS INÚTIL CONTINUAR
Hores que passen com sempre
esperant-te una vegada més
de la nit d'ahir em turmenta
el teu cos blanc, jove i calent
sempre suplicant
sempre demanant
sempre maltractant-me
és inútil continuar.
Dies que passen com sempre
allunyant-te de mi un cop més
on estaves ahir al vespre
quan tenir-te era tan urgent
sempre suplicant
sempre demanant
sempre maltractant-me.
Cansat d'esperar-te,
tu vols destrossar-me
és inútil continuar
no sóc més que un joc per a tu
et segueixo allà on vas
sóc com un gos perdut.
A les nits que estic calent
et necessito i no hi ets
un dia d'aquests et deixaré.
Mesos que passen com sempre
dies de vital necessitat
si et pogués tenir calenta
ofegant-te entre les meves mans.
divendres, 24 de gener del 2014
Començar nova temporada
Dilluns día 20 de tener, vam començar una nova temporada de Viajes Loreto ja era hora, despres d`1 mes ja hi havia ganes. Esperem que aquest 2014 sigui molt mes productiu que l'any anterior. De moment les excusions que hi ha tenen molt bona pinta. http://www.viajesloreto.com/ A més hi ha un gran equip de professionals tant de guíes, a oficina, montadors, transportistes, comerciales, guies-comercials i xofers de totes les companyies de bus que us faran les excursiones i circuits molt mes amens. Els que no heu viatjat mai amb proveu un cop els nostres productes i segur que repetiu, perqué n'hi ha de tots els destins, tots els preus i tots els dies.
Pero també comença la temporada de cremar calories i fer "operación bikini" per a l'estiu. Per que si les noies teniem manies aquesta época de l'any, a l'anar amb poca roba o amb bikini o banyador s'exentuent mes les nostres preoucupacions. Con poden ser els quilos de mes, les estries, les cartutxeres, .... i un munt de coses més, aixi que ja es hora de començar a menjar mes sa de lo normal, que despres de les festes nadalenques...,i també es l'hora del gimnas.
Us espero veure amb les excursiones de Loreto, si és aixi no us arrepentireu.
Bon cap de setmana
Pero també comença la temporada de cremar calories i fer "operación bikini" per a l'estiu. Per que si les noies teniem manies aquesta época de l'any, a l'anar amb poca roba o amb bikini o banyador s'exentuent mes les nostres preoucupacions. Con poden ser els quilos de mes, les estries, les cartutxeres, .... i un munt de coses més, aixi que ja es hora de començar a menjar mes sa de lo normal, que despres de les festes nadalenques...,i també es l'hora del gimnas.
Us espero veure amb les excursiones de Loreto, si és aixi no us arrepentireu.
Bon cap de setmana
Subscriure's a:
Missatges (Atom)