Ni mai tan ben dit que desprès de la TEMPESTA, d'aquest cap de setmana que el país ha quedat literalment negat, ha arribat la calma i amb la calma el mes de desembre (fred i una mica de solet).
El mes passat la Clara i jo vam marxar de vacances a Lanzarote. És una illa que i plou 23 dies a l'any més o menys, pues jo i vaig estar una setmana i va ploure 6 (dels quals 4 amb alerta tronja i un dia alerta vermella), més gafe... si ja m'ho diu la mama que allà on vaig acaba diluviant (Montpellier, Sevilla, Lanzarote...), m'ha proposat que l'any que ve comenci a viatjar a l'Àfrica, així s'acabarà la sequia jajaja
Avui 1 de desmebre es comença a obrir la primera porta/finestra del calendari d'advent. M'encantava aixecar-me aviat i correr al menajdor per veure quin dibuix de xocolata hi havia cada dia en el meu calendari, així succesivament fins el 24 de desembre, dia amb molts nervis per tots els nens, en el meu cas era el dia que feiem cagar el tió a casa els avis Ramons, sopavem tota la familia i desprès a l'hora dels postres venient els meus cosins a menjar torrons, polvorons, fruita i xocolata desfeta i a cantar els villancicos que tan ens agradava cantar. Però l'any passat ja va ser una mica diferent i aquest any ja no existirià això. Ara estic escribin això i ja ploro pensant en ells, els meus avis, si no m'agradava el nadal aquest any molt menys, sort que treballarè i serà la manera idonia de no pensar en aqeustes festes familiars. Vaig dir que intentaria ser forta, perquè és llei de vida però sóc incapaç de no posar-me a plorar quan penso en ells.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada