Quan eres petit vas dir als papes que de gran volies ser actor. Has anat pujant poc a poc. Vas començar Banyoles-Porqueres, Girona, Bcn i ara Madrid, i jo de conya et dic que el pròxim pas es Hollywood o Brodway, espero que gaudeixis i aprenguis molt i t'ho curris molt (ser que ho faràs).
El nostre nen CATALÀ i independendista fins la mèdula sens en va a les espanyes, ja pots lluir ben alt l'estalada que sàpiguen que com els catalans cap :P
Gera ja pots anar penjant fotos, enviar whassaps i fer skyps explicanme les teves aventures, de com et perds pel metro, com no saps arribar els llocs però també volem saber les obres de teatre que vas a veure i si al final has pogut anar a veure el Musical del Rey Leon, que val tant la pena.
Que sàpigues que ja tenim preparat el cava per quan marxis celebrar-ho a lo gran amb els papes. El nen de la mama li marxa lluny.
Gerard pensa que quan arribis lluny jo vull ser la teva mànager, sempre t'ho he dit. Per alguna cosa sòc la teva germana gran que ha estudiat turisme i per aquesta raó (no que tingui la orientació allà baix que també.. jajaj) al parlar francès i angles em mereixo ser la mànager (no la porta maletes).
Com et vaig posar ahir en el facebook pensa que la NY amb castellà és Ñ, IX o X és CH....
I ara la cançó d'en Lluís Llach, Que tinguem sort.
Si em dius adéu,
vull que el dia sigui net i clar,
que cap ocell
trenqui l'harmonia del seu cant.
Que tinguis sort
i que trobis el que t'ha mancat
en mi.
Si em dius "et vull",
que el sol faci el dia molt més llarg,
i així, robar
temps al temps d'un rellotge aturat.
Que tinguem sort,
que trobem tot el que ens va mancar
ahir.
I així pren tot el fruit que et pugui donar
el camí que, a poc a poc, escrius per a demà.
Què demà mancarà el fruit de cada pas;
per això, malgrat la boira, cal caminar.
Si véns amb mi,
no demanis un camí planer,
ni estels d'argent,
ni un demà ple de promeses, sols
un poc de sort,
i que la vida ens doni un camí
ben llarg.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada