Sempre he volgut ser la princesa d'un conte, on el final la princesa acaba amb el príncep blau.
Els diumenges a la tarda una de les meves pasions és posar una peli de "chico conoce chica", on una noia normaleta, amb els seus defectes, però amb algun carisme particular fa que s'enamori bojament d'un noi. Això només passa a les pelis perquè les noies normaletes, com jo (amb molts defectes i uns quans quilos de més) aquestes coses no ens passen a la vida real. A nosaltres l'única cosa que s'ens acosta són "coses rares" i cap tiu que valgui la pena, o SÓN GAYS O ESTAN CASATS (els que valen la pena).
A vegades penso que sóc molt infantil en pensar que la meva vida serà de color de rosa, però al mateix temps em paro a pensar que mai l'he tinguda així de color de rosa, tot m'ha costat molt guanyar-m'ho. I, és clar que m'agradaria enamorarme bojament i que fos correspost, però si és correspost sempre passa alguna cosa que em treu la il·lusió.
Clar que en el meu cap hi ha una persona especial, però ell té parella (i ell sent algu per mi perque ho vam estar parlant, i també és vritat que li vaig dir que no m'hi posaria pel mig) però no deixo de pensar en ell i en que hagues pogut passar si...
Sempre he pensat que m'hauria agradat viure en ple segle XV, i ser una donçella d'algun príncep, només pel sol fet de que encara que fos la que ajudes a la senyora a vestir-se, cortejar al seu amant... podria ser desitjada per algun home més o menys del meu agrat, ja que seria molt més sencill, perque segur que a palau hi devia haber forces homes :P
Tinc el presentiment que aviat, trobaré el meu príncep blau i junts amb una carrossa blanca tirada per 8 cavalls blancs recorreremt un camí ple d'anisos. Ara parlant o en aquest cas escribint en serio, tinc ganes de trobar una persona que valgui la pena. On tinguem una bona afinitat xerran, rient i que amb una única mirada els dos sapiguem el que pensa l'altre, em sembla que això tampoc és demanar massa.
Però de moment em conformaré a mirar més pelis de "chico conoce a chico" o d'alguna princesa Disney!!!
Disney és el culpable de tot, però....recorda que sempre, sempre, sempre, el més important és sentir-se bé amb un mateix; pq si és així això es transmet i després...comença la màgia! No deixis de comportar-te tal i com ets, sense timidesa, sense dubtes, sense reserves, si hi ha d'haver príncep, ha de ser amb una princesa real, sense transformacions posteriors.
ResponEliminaÀnims nuieta! somia, però amb els peus al terra, tu ets tu i ets única només per ser tu.
``kpasa
Imma tens rao la culpa de tot la te disney!!!
ResponEliminasempre :p
ResponElimina