Vaig dir que no em posaria el mig d'ell i la seva parella, però els sentiments no es poden amagar i menys en aquest hotel...cada vegada que passava per la habitació 302 buff, em venien un mun de records a la memòria. La veritat no ha estat gens fàcil aquest cap de setmana. Només tenia ganes de poder recolar en el temps i dir-li tot, però ara és MASSA tard, i jo estic aquí escrivint per poder-me desfogar de tot.
Si torno a dir que no m'hi posaré però això no vol dir que li envii aquesta foto i li digui si li sona.... encara que com m'esperava no vaig obtenir resposta. Si el que vol és que no el molesti, perquè em vol intentar oblidar i sentrar-se amb ella vull que m'ho digui i jo desapareixere de la seva vida, no tornarà a saber res més de mi, només per feina i prou.
Vaig prometre'm no rellar-me més per un un home, però sóc així d'imbècil o humana...depenen de com es miri.
Tot i el sol que fa fora d'aquestes quatre parets del meu despatx, del meu preciós pis...dins d'ell tot és fosc, aviat tornarà a sortir el sol, és el que té tenir dies de baixon!!!
D'aquesta m'en surtiré sola com fins ara!!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada