Per on començo, suposo que pel mes de gener fins avui 27 de desembre.
Gener que en va passar tant de bo com dolent, modo pensando...pues no m"en recordo.
Febrer anar al carnaval amb la Clara dissfressades de putes barates de la nacional II,amb tots els meus respectes cap a elles. Ho dic per la manera que anavem.
Març
Abril
Maig...aquests 3 mesos no en va pasear res en especial pero poder escriure, a part de moltes excursiones....FEINAA
Juny el dia 4 vaig pasear per quirofen per operarme del meu tabique nasal dret, des de llavors respiro de conyaaaa i el día 6 va començar el mes del infern.
Juliol bufff el pitjor mes el día 11 de juliol el recordaré com el día que el meu avi va desapareixer per siempre. On total ens va caure a tierra,pero em de ser forts i tirar endavant.
Agost en cara no soc capas de pensar que en el día del meu aniversari quan em truquin de cala iaia ramona per felicitar_me no si posi l"avi. Fraga el lloc que canvia una mica a millor la meva vida.
Septembre si encara estavem de dolt del meu avi, la meva mare recordera el seu cumple per la mort de la germana de la IAIA, la chacha rosa que era com una altra IAIA per a mi.
Octubre l"avi hauria fet 90 anys, pero mirem de celebrar-ho com si ell hagues estat aquí. la meva compi de feina te una conversa amb un noi, del qual la historia ja la sabeu.
Novembre el 4 d"aquest mes un any que visc sola!!!!!
Desembre ha estat un nadal durillo sobretot al cantar les nadales pero amb un somriure i amb ganes de tirar endavant. Acabem l"any que faig d"assistenta de la IAIA, qui aguantara a qui durant un mes????
Bon any 2014!!!!
divendres, 27 de desembre del 2013
divendres, 20 de desembre del 2013
Se acerca mi peor nochebuena...
Hoy abuelo el bloc va por ti. Porque sera la peor nochebuena...hoy me levantado llorando y pensando mucho en ti, te echo mucho de menos, no hay ni un momento que pasa que no piense en ti.
Se que esta nochebuena, en tu casa se no va a caer la casa encima. Porque despues de la cena eras tu quien empezaba a cantar los villancicos, con la botella de anis del mono, este año te prometo que sere yo quien las cante e iran dedicadas a ti.
Abuelo estas navidades me voy hartar de llorar, porque en estas fechas son muy significativas y sin ti...no sera lo mismo.
Abuelo te pongo la letra de Pero mira como beben los peces en el rio, ya que es el villancico que más te gustaba, así estes donde estes nos ayudaras a cantarla.
La Virgen está lavando
y tendiendo en el romero,
los pajarillos cantando,
y el romero floreciendo.
Pero mira como beben
los peces en el río,
pero mira como beben
por ver al Dios nacido.
Beben y beben y vuelven a beber,
los peces en el río
por ver a Dios nacer.
La Virgen se está peinando
entre cortina y cortina,
sus cabellos son de oro,
el peine de plata fina.
Pero mira como beben
los peces en el río,
pero mira como beben
por ver al Dios nacido.
Beben y beben y vuelven a beber,
los peces en el río
por ver a Dios nacer.
La Virgen va caminando
por entre aquellas palmeras,
el Niño mira en sus ojos,
el color de la vereda.
Pero mira como beben
los peces en el río,
pero mira como beben
por ver al Dios nacido.
Beben y beben y vuelven a beber,
los peces en el río
por ver a Dios nacer.
http://www.youtube.com/watch?v=L6_nZapQyps
Buenas fiestas!!!
Se que esta nochebuena, en tu casa se no va a caer la casa encima. Porque despues de la cena eras tu quien empezaba a cantar los villancicos, con la botella de anis del mono, este año te prometo que sere yo quien las cante e iran dedicadas a ti.
Abuelo estas navidades me voy hartar de llorar, porque en estas fechas son muy significativas y sin ti...no sera lo mismo.
Abuelo te pongo la letra de Pero mira como beben los peces en el rio, ya que es el villancico que más te gustaba, así estes donde estes nos ayudaras a cantarla.
La Virgen está lavando
y tendiendo en el romero,
los pajarillos cantando,
y el romero floreciendo.
Pero mira como beben
los peces en el río,
pero mira como beben
por ver al Dios nacido.
Beben y beben y vuelven a beber,
los peces en el río
por ver a Dios nacer.
La Virgen se está peinando
entre cortina y cortina,
sus cabellos son de oro,
el peine de plata fina.
Pero mira como beben
los peces en el río,
pero mira como beben
por ver al Dios nacido.
Beben y beben y vuelven a beber,
los peces en el río
por ver a Dios nacer.
La Virgen va caminando
por entre aquellas palmeras,
el Niño mira en sus ojos,
el color de la vereda.
Pero mira como beben
los peces en el río,
pero mira como beben
por ver al Dios nacido.
Beben y beben y vuelven a beber,
los peces en el río
por ver a Dios nacer.
http://www.youtube.com/watch?v=L6_nZapQyps
Buenas fiestas!!!
dijous, 19 de desembre del 2013
Pensant amb corazoncitos.....
Sempre he volgut ser la princesa d'un conte, on el final la princesa acaba amb el príncep blau.
Els diumenges a la tarda una de les meves pasions és posar una peli de "chico conoce chica", on una noia normaleta, amb els seus defectes, però amb algun carisme particular fa que s'enamori bojament d'un noi. Això només passa a les pelis perquè les noies normaletes, com jo (amb molts defectes i uns quans quilos de més) aquestes coses no ens passen a la vida real. A nosaltres l'única cosa que s'ens acosta són "coses rares" i cap tiu que valgui la pena, o SÓN GAYS O ESTAN CASATS (els que valen la pena).
A vegades penso que sóc molt infantil en pensar que la meva vida serà de color de rosa, però al mateix temps em paro a pensar que mai l'he tinguda així de color de rosa, tot m'ha costat molt guanyar-m'ho. I, és clar que m'agradaria enamorarme bojament i que fos correspost, però si és correspost sempre passa alguna cosa que em treu la il·lusió.
Clar que en el meu cap hi ha una persona especial, però ell té parella (i ell sent algu per mi perque ho vam estar parlant, i també és vritat que li vaig dir que no m'hi posaria pel mig) però no deixo de pensar en ell i en que hagues pogut passar si...
Sempre he pensat que m'hauria agradat viure en ple segle XV, i ser una donçella d'algun príncep, només pel sol fet de que encara que fos la que ajudes a la senyora a vestir-se, cortejar al seu amant... podria ser desitjada per algun home més o menys del meu agrat, ja que seria molt més sencill, perque segur que a palau hi devia haber forces homes :P
Tinc el presentiment que aviat, trobaré el meu príncep blau i junts amb una carrossa blanca tirada per 8 cavalls blancs recorreremt un camí ple d'anisos. Ara parlant o en aquest cas escribint en serio, tinc ganes de trobar una persona que valgui la pena. On tinguem una bona afinitat xerran, rient i que amb una única mirada els dos sapiguem el que pensa l'altre, em sembla que això tampoc és demanar massa.
Però de moment em conformaré a mirar més pelis de "chico conoce a chico" o d'alguna princesa Disney!!!
Els diumenges a la tarda una de les meves pasions és posar una peli de "chico conoce chica", on una noia normaleta, amb els seus defectes, però amb algun carisme particular fa que s'enamori bojament d'un noi. Això només passa a les pelis perquè les noies normaletes, com jo (amb molts defectes i uns quans quilos de més) aquestes coses no ens passen a la vida real. A nosaltres l'única cosa que s'ens acosta són "coses rares" i cap tiu que valgui la pena, o SÓN GAYS O ESTAN CASATS (els que valen la pena).
A vegades penso que sóc molt infantil en pensar que la meva vida serà de color de rosa, però al mateix temps em paro a pensar que mai l'he tinguda així de color de rosa, tot m'ha costat molt guanyar-m'ho. I, és clar que m'agradaria enamorarme bojament i que fos correspost, però si és correspost sempre passa alguna cosa que em treu la il·lusió.
Clar que en el meu cap hi ha una persona especial, però ell té parella (i ell sent algu per mi perque ho vam estar parlant, i també és vritat que li vaig dir que no m'hi posaria pel mig) però no deixo de pensar en ell i en que hagues pogut passar si...
Sempre he pensat que m'hauria agradat viure en ple segle XV, i ser una donçella d'algun príncep, només pel sol fet de que encara que fos la que ajudes a la senyora a vestir-se, cortejar al seu amant... podria ser desitjada per algun home més o menys del meu agrat, ja que seria molt més sencill, perque segur que a palau hi devia haber forces homes :P
Tinc el presentiment que aviat, trobaré el meu príncep blau i junts amb una carrossa blanca tirada per 8 cavalls blancs recorreremt un camí ple d'anisos. Ara parlant o en aquest cas escribint en serio, tinc ganes de trobar una persona que valgui la pena. On tinguem una bona afinitat xerran, rient i que amb una única mirada els dos sapiguem el que pensa l'altre, em sembla que això tampoc és demanar massa.
Però de moment em conformaré a mirar més pelis de "chico conoce a chico" o d'alguna princesa Disney!!!
dimecres, 18 de desembre del 2013
Tornar a començar de 0!!!
Tornar a començar sigui el que sigui costa i molt.
D acord no arribo i els 30 pero a la meva curta he hagut de tornar a començar en moltes coses, quan penses aixo podrá tirar endavant en sopegues amb una gran pedra, ja sigui a nivel laboral com personal. Pero por aixo la vida es curta i sea d aprofitrar i no perder el tren nou que pasa pero davant.
Fa cosa d un mes casualitats que et brinda la vida vaig coneixer un noi, amb el qual vam començar a xerrar de lo ve que estava jo poden treballar del que magradava i a sobre poder entrar a caldea, amb la tontería que sens quan estas tancat a un hotel, on les xarxes sociales es el teu millor aliat, van començar a xerrar que a caldea lo millor es el relax a la piscina exterior veient les muntanyes nevades aixo si amb bona companyia.
Ara veient amb una dies cap aquí madono com amb una simple i innocent, en principi, conversa algu pot passar a formar part de la te va vida, i sempre pensant que els millones plans son els que no planejem.
Amb aquest ni portem moltes Converses vía whassap o vía comunicació telefónica, de momento el que esta sorgint es una amistat on jo li ofereixo consells (psicóloga loca), con diu ell, i el em regala somriures i molts riures.
Com acabara aixo no mes no sal el temps, de moment viurem el present que pels dos es força agradable i el matriz temps complicar.
D acord no arribo i els 30 pero a la meva curta he hagut de tornar a començar en moltes coses, quan penses aixo podrá tirar endavant en sopegues amb una gran pedra, ja sigui a nivel laboral com personal. Pero por aixo la vida es curta i sea d aprofitrar i no perder el tren nou que pasa pero davant.
Fa cosa d un mes casualitats que et brinda la vida vaig coneixer un noi, amb el qual vam començar a xerrar de lo ve que estava jo poden treballar del que magradava i a sobre poder entrar a caldea, amb la tontería que sens quan estas tancat a un hotel, on les xarxes sociales es el teu millor aliat, van començar a xerrar que a caldea lo millor es el relax a la piscina exterior veient les muntanyes nevades aixo si amb bona companyia.
Ara veient amb una dies cap aquí madono com amb una simple i innocent, en principi, conversa algu pot passar a formar part de la te va vida, i sempre pensant que els millones plans son els que no planejem.
Amb aquest ni portem moltes Converses vía whassap o vía comunicació telefónica, de momento el que esta sorgint es una amistat on jo li ofereixo consells (psicóloga loca), con diu ell, i el em regala somriures i molts riures.
Com acabara aixo no mes no sal el temps, de moment viurem el present que pels dos es força agradable i el matriz temps complicar.
dimarts, 10 de desembre del 2013
L'esperit nadalenc!!!
He estat molts anys, que creia que el Nadal era una cosa màgica que passava un cop l'any.
Això a mesura que he anat cresquent l'he perdut i he vist que tot és fruit de les grans marques comercials, per poder fer negoci, on el record del Nadal de la meva infantesa ha passat al Nadal del consumisme d'adult.
Tot hi això m'encanta passejar pels carrers del meu poble i veure tots els aparadors amb les millors gal·les, tot de boles, garnaldes, regals... però el que més m'agrada d'aquest Nadal de consumisme és l'il·luminació dels carrers. Durant l'any els carrers són foscos i aburrits i arriba dies abans de les festes i passen de foscos a carrers plens de vida.
Com he dit a mi el nadal, cada cop m'agrada menys. El que si que m'agrada d'aquestes festes és el poder-me ajuntar a dinar i sopar amb els meus, tot i que aquest any serà molt dur... però el meu avi hagués volgut que miressim endavant i continuèssim cantant villancicos i nadales desprès del sopar del dia 24 a la nit a casa seva, on ens ajuntavem tots a fer postres.
També fa anys, que ODIO decorar la casa, fer el pessebre i l'arbre. Però l'any passat al venir a viure al pis la meva mare em va deixar unes boles blaves i dues espelmes que formaven un gran centre de taula, però el tenir tot el menjador vermell no m'acabava de convèncer, i aquest any passsejant per Barcelona vaig entrar a una botiga de decoració de la llar on hi havia una espelma platejada que em va cridar l'atenció i unes boles vermelles. Aquest és el resultat:
Això a mesura que he anat cresquent l'he perdut i he vist que tot és fruit de les grans marques comercials, per poder fer negoci, on el record del Nadal de la meva infantesa ha passat al Nadal del consumisme d'adult.
Tot hi això m'encanta passejar pels carrers del meu poble i veure tots els aparadors amb les millors gal·les, tot de boles, garnaldes, regals... però el que més m'agrada d'aquest Nadal de consumisme és l'il·luminació dels carrers. Durant l'any els carrers són foscos i aburrits i arriba dies abans de les festes i passen de foscos a carrers plens de vida.
Com he dit a mi el nadal, cada cop m'agrada menys. El que si que m'agrada d'aquestes festes és el poder-me ajuntar a dinar i sopar amb els meus, tot i que aquest any serà molt dur... però el meu avi hagués volgut que miressim endavant i continuèssim cantant villancicos i nadales desprès del sopar del dia 24 a la nit a casa seva, on ens ajuntavem tots a fer postres.
També fa anys, que ODIO decorar la casa, fer el pessebre i l'arbre. Però l'any passat al venir a viure al pis la meva mare em va deixar unes boles blaves i dues espelmes que formaven un gran centre de taula, però el tenir tot el menjador vermell no m'acabava de convèncer, i aquest any passsejant per Barcelona vaig entrar a una botiga de decoració de la llar on hi havia una espelma platejada que em va cridar l'atenció i unes boles vermelles. Aquest és el resultat:
dilluns, 9 de desembre del 2013
La tornada a Fraga....
Aquest cap de setmana he estat d'excursió a Fraga (on tot i res va començar).
Vaig dir que no em posaria el mig d'ell i la seva parella, però els sentiments no es poden amagar i menys en aquest hotel...cada vegada que passava per la habitació 302 buff, em venien un mun de records a la memòria. La veritat no ha estat gens fàcil aquest cap de setmana. Només tenia ganes de poder recolar en el temps i dir-li tot, però ara és MASSA tard, i jo estic aquí escrivint per poder-me desfogar de tot.
Si torno a dir que no m'hi posaré però això no vol dir que li envii aquesta foto i li digui si li sona.... encara que com m'esperava no vaig obtenir resposta. Si el que vol és que no el molesti, perquè em vol intentar oblidar i sentrar-se amb ella vull que m'ho digui i jo desapareixere de la seva vida, no tornarà a saber res més de mi, només per feina i prou.
Vaig dir que no em posaria el mig d'ell i la seva parella, però els sentiments no es poden amagar i menys en aquest hotel...cada vegada que passava per la habitació 302 buff, em venien un mun de records a la memòria. La veritat no ha estat gens fàcil aquest cap de setmana. Només tenia ganes de poder recolar en el temps i dir-li tot, però ara és MASSA tard, i jo estic aquí escrivint per poder-me desfogar de tot.
Si torno a dir que no m'hi posaré però això no vol dir que li envii aquesta foto i li digui si li sona.... encara que com m'esperava no vaig obtenir resposta. Si el que vol és que no el molesti, perquè em vol intentar oblidar i sentrar-se amb ella vull que m'ho digui i jo desapareixere de la seva vida, no tornarà a saber res més de mi, només per feina i prou.
Vaig prometre'm no rellar-me més per un un home, però sóc així d'imbècil o humana...depenen de com es miri.
Tot i el sol que fa fora d'aquestes quatre parets del meu despatx, del meu preciós pis...dins d'ell tot és fosc, aviat tornarà a sortir el sol, és el que té tenir dies de baixon!!!
D'aquesta m'en surtiré sola com fins ara!!!!
dijous, 5 de desembre del 2013
Començar a pensar en el demà.....
El maig del 2012 vaig començar l'aventura de la meva vida, el treballar com a guia. El que m'ha donat i m'està donant aquesta feina....
Aquesta feina com totes té coses bones i dolentes. Les bones el poder viatjar i coneixer gent, i el que no és GENS bo són els no horaris... això d'aixecar-se a les...de la matinada i tornar a les mil, això desprès de tot aquest temps encara és el que porto pitjor.
Pel que fa les bones he conegut una persona, era companya de feina i ara puc dir amb la boca ben oberta que s'ha quedat com una amiga, molt bona amiga. Però també la gran amistat amb molts xofers, sobretot els de Roca.
En una de les excursions que vaig fer, vaig coincidir amb un xofer, que no era d'aquí però que realment està molt i molt bo, però es va quedar aquí perquè (jo fixar-me amb una persona que no era d'aquí....), i va passar cosa de mig any. I cap de setmana del 24-25 d'agost, vaig tornar a coincidir amb ell, allà si que van començar a saltar xispes i moltes....però al ser tant timids els dos no va passar res. Això si, no vaig deixar de pensar en ell ni un segon, li vaig explicar a l'Inma (la meva companya, amiga, molt amiga de feina), que hi havia un xofer que m'agradava, però que per la meva timidesa...
L'Inma, va coincidir amb ell en una excursió a Lourdes (viatge típic de Viajes Loreto!!!), van estar xerran i li va dir que si que jo li agradava però que ell tenia algú des de feia 2 mesos. Jo anava pensant en ell i molt...i va sorgir un altre tiu a la meva vida, amb el qual m'agradava molt jugar, fins que aquest dilluns el xofer i jo vam coincidir en una excursió Andorra.
Per fires a Girona li vaig dir que volia parlar amb ell, i al no respondre'm vaig pensar que no volia saber res de mi, i no li vaig dir res més per les xarxes socials, ni per mobil. Pues això arribem Andorra, i ell com si em tingues por, timidesa...li vaig dir si tenia 2 minuts. VAM PODER PARLAR, i els 2 vam reconeixer que havia estat un error però perque els 2 erem molt tímids, i li vaig dir que podia estar completament tranquil que no em posaria en mig d'ells 2. L'endemà, ell havia canviat la seva actitud respecte cap a mi, tot el dia fent bromes...a la tarda vam anar a pendre algu en un bar, i anar xerrant i tal, jo vaig dir l'any que ve tinc un casament i no entro el vestit i ell em respon fes la dieta del cucurucho i li dic em falta l'altre part!!!
Així que aquests 2 dies ens va servir perque sortissin xispes, tot i que ell està fet un bon lio entre 2, jo crec que al final decidirà bé, o això espero.
I sino sempre ens quedarà FRAGA!!!
Aquesta feina com totes té coses bones i dolentes. Les bones el poder viatjar i coneixer gent, i el que no és GENS bo són els no horaris... això d'aixecar-se a les...de la matinada i tornar a les mil, això desprès de tot aquest temps encara és el que porto pitjor.
Pel que fa les bones he conegut una persona, era companya de feina i ara puc dir amb la boca ben oberta que s'ha quedat com una amiga, molt bona amiga. Però també la gran amistat amb molts xofers, sobretot els de Roca.
En una de les excursions que vaig fer, vaig coincidir amb un xofer, que no era d'aquí però que realment està molt i molt bo, però es va quedar aquí perquè (jo fixar-me amb una persona que no era d'aquí....), i va passar cosa de mig any. I cap de setmana del 24-25 d'agost, vaig tornar a coincidir amb ell, allà si que van començar a saltar xispes i moltes....però al ser tant timids els dos no va passar res. Això si, no vaig deixar de pensar en ell ni un segon, li vaig explicar a l'Inma (la meva companya, amiga, molt amiga de feina), que hi havia un xofer que m'agradava, però que per la meva timidesa...
L'Inma, va coincidir amb ell en una excursió a Lourdes (viatge típic de Viajes Loreto!!!), van estar xerran i li va dir que si que jo li agradava però que ell tenia algú des de feia 2 mesos. Jo anava pensant en ell i molt...i va sorgir un altre tiu a la meva vida, amb el qual m'agradava molt jugar, fins que aquest dilluns el xofer i jo vam coincidir en una excursió Andorra.
Per fires a Girona li vaig dir que volia parlar amb ell, i al no respondre'm vaig pensar que no volia saber res de mi, i no li vaig dir res més per les xarxes socials, ni per mobil. Pues això arribem Andorra, i ell com si em tingues por, timidesa...li vaig dir si tenia 2 minuts. VAM PODER PARLAR, i els 2 vam reconeixer que havia estat un error però perque els 2 erem molt tímids, i li vaig dir que podia estar completament tranquil que no em posaria en mig d'ells 2. L'endemà, ell havia canviat la seva actitud respecte cap a mi, tot el dia fent bromes...a la tarda vam anar a pendre algu en un bar, i anar xerrant i tal, jo vaig dir l'any que ve tinc un casament i no entro el vestit i ell em respon fes la dieta del cucurucho i li dic em falta l'altre part!!!
Així que aquests 2 dies ens va servir perque sortissin xispes, tot i que ell està fet un bon lio entre 2, jo crec que al final decidirà bé, o això espero.
I sino sempre ens quedarà FRAGA!!!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)