Senyors el Nadal torna a les nostres cases un altre any. Aquest any serà molt dur, molts sentiments i molts records a flor de pell intentarem posar bona cara al mal temps. Per molt dur que sigui hem de recordar els bons moments i en aquest cas seria els sopars de Nochebuena a casa els avis sopant tota la familia i desprès de sopar amb els turrons, polvorons, xocolata desfeta... la típica cantada de villancicos.
Ara que queden pocs dies de 2014, començaré a fer balanç del que m'ha donat aquest anys.
- Feina al Càmping: aprop de casa, amb horaris fixes,... i moltes més coses bones.
- La mort de la meva iaia, que dir d'ella que durant aquests mesos ja no hagi dit, que avui 24/12 fa 6 mesos que ens vas deixar
- Un estiu llarg i plujos, però amb molt bones sensacions. L'Inma va ser mama d'un nen guapisim. També molts retrovaments i bons moments amb grans companyies.
- La tardor arribava amb el CASAMENT de l'any la meva "psicologa-amiga" on vam passar-nos-ho genial, grans balls, grans riures...I amb el casament arribava st Martirià.
- I amb St Martirià xerrades al sofà (tu ya me entiendes), gràcies per aquella xerrada i per lo que va venir desprès i el que ens espera.
- Vacances passades per AIGUAAAA a Lanzarote, on vam fer 1300km a una illa de 60....ole nosaltres.
- Falta fi d'any que això esperem que vagi de conya.
Però a part d'això hi ha hagut molt i molt més!!! Els Pets, Gerard Quintana, Lax'n Busto i com no podia ser L'Orquestra Di-Versiones... aquest any hem gaudit moltissim d'aquests 4, i d'on de cada concert sortia sense veu!!! Gràcies Judith i Clara per aquests peazos concerts que anem.
Gràcies a tots i totes que aquest any heu estat aprop meu escoltan-me, fent-me riure, veurem plorar, donant ànims,... no us ho podré agrair mai de tenir-vos al meu costat, us estimo a tots!!!!
dimecres, 24 de desembre del 2014
dilluns, 1 de desembre del 2014
Desprès de la tempesta arriba la calma
Ni mai tan ben dit que desprès de la TEMPESTA, d'aquest cap de setmana que el país ha quedat literalment negat, ha arribat la calma i amb la calma el mes de desembre (fred i una mica de solet).
El mes passat la Clara i jo vam marxar de vacances a Lanzarote. És una illa que i plou 23 dies a l'any més o menys, pues jo i vaig estar una setmana i va ploure 6 (dels quals 4 amb alerta tronja i un dia alerta vermella), més gafe... si ja m'ho diu la mama que allà on vaig acaba diluviant (Montpellier, Sevilla, Lanzarote...), m'ha proposat que l'any que ve comenci a viatjar a l'Àfrica, així s'acabarà la sequia jajaja
Avui 1 de desmebre es comença a obrir la primera porta/finestra del calendari d'advent. M'encantava aixecar-me aviat i correr al menajdor per veure quin dibuix de xocolata hi havia cada dia en el meu calendari, així succesivament fins el 24 de desembre, dia amb molts nervis per tots els nens, en el meu cas era el dia que feiem cagar el tió a casa els avis Ramons, sopavem tota la familia i desprès a l'hora dels postres venient els meus cosins a menjar torrons, polvorons, fruita i xocolata desfeta i a cantar els villancicos que tan ens agradava cantar. Però l'any passat ja va ser una mica diferent i aquest any ja no existirià això. Ara estic escribin això i ja ploro pensant en ells, els meus avis, si no m'agradava el nadal aquest any molt menys, sort que treballarè i serà la manera idonia de no pensar en aqeustes festes familiars. Vaig dir que intentaria ser forta, perquè és llei de vida però sóc incapaç de no posar-me a plorar quan penso en ells.
El mes passat la Clara i jo vam marxar de vacances a Lanzarote. És una illa que i plou 23 dies a l'any més o menys, pues jo i vaig estar una setmana i va ploure 6 (dels quals 4 amb alerta tronja i un dia alerta vermella), més gafe... si ja m'ho diu la mama que allà on vaig acaba diluviant (Montpellier, Sevilla, Lanzarote...), m'ha proposat que l'any que ve comenci a viatjar a l'Àfrica, així s'acabarà la sequia jajaja
Avui 1 de desmebre es comença a obrir la primera porta/finestra del calendari d'advent. M'encantava aixecar-me aviat i correr al menajdor per veure quin dibuix de xocolata hi havia cada dia en el meu calendari, així succesivament fins el 24 de desembre, dia amb molts nervis per tots els nens, en el meu cas era el dia que feiem cagar el tió a casa els avis Ramons, sopavem tota la familia i desprès a l'hora dels postres venient els meus cosins a menjar torrons, polvorons, fruita i xocolata desfeta i a cantar els villancicos que tan ens agradava cantar. Però l'any passat ja va ser una mica diferent i aquest any ja no existirià això. Ara estic escribin això i ja ploro pensant en ells, els meus avis, si no m'agradava el nadal aquest any molt menys, sort que treballarè i serà la manera idonia de no pensar en aqeustes festes familiars. Vaig dir que intentaria ser forta, perquè és llei de vida però sóc incapaç de no posar-me a plorar quan penso en ells.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)