6é dia a casa

6é dia a casa i els que queden.

Ara he passat de l'avorriment al pensar, no sé què és pitjor?

Intento ara no mirar gaires notícies, no llegir diaris... però és inavitable està el dia tothom en parla.

Què penso que com cony pagaré els gastos mensuals del pis. Ens van donar 15 dies de vacances, després d'això què serà? Penso i penso i ....em poso trista, nerviosa, la situació em supera.

Els sous, actualment, no està per llençar coets però ho pagues tot, si el futur més immediat és insegur.....buffff que negre ho veig tot avui.

Si seguim l'exemple de Xina van estar tancats 56 dies, Itàlia porten quasi bé un mes....

La part positiva

Què hi ha de bo en aquest tancament a casa??

1- porto tot el día el pijama. Pijama-dutxa-pijama

2- m'ha donat la dèria de netejar el pis a fons. Ahir era el terra i la pols, avui ha estat la cuina

3- tinc l'asma més o menys controlada, quan no tinc els moments d'angoixa o ansietat mirant/ llegint sobre el coronavirus

4- em poso al dia amb sèries i pel·lícules que tenia guardades tant a Movistar com a Netflix

5- em passo 24h amb la Lia. Ella deu pensar: bé tinc la Mireia aquí, podré estar tot el dia a sobre seu i emprenyar-la quan menja, quan està al pc.,...

6- està traient la part artística de tots el que la tinguin (no és el meu cas)

7- tens temps per a tu (mascaretes a la cara, al cos. També manicures, .,..) Tots els tractaments de bellesa que normalment no et pots fer

8- temps per pensar. Aquest és dels pitjors. No pares de donar voltes a tot, per insignificant que sigui.

Em pregunto com de complicat deu ser estar aïllat amb una presó, una cel·la de pocs metres quadrats per a tu sol.

9- també aprofito per dir que ara sóc la Reina de les Truites de Patates!!!

 Paciència els que estem tancats a casa, però molta més a la que treballeu.

#joemquedoacasa

Dies molt difícils per la societat gràcies O per desgràcia del #coronavirus.

L'hotel divendres a la tarda va decir tancar per la seguretat nostra, vostra...la de tots.

Haurien de ser 15 dies on només treballessin sector sanitari, farmàcies i botigues/súpers/empreses alimentàries, teòricament seria el correcte. Aquí davant de casa meva hi ha un estanc obert. L'associació de perruqueria de la província de Girona té més dits de front que el lombreres de president del Gobierno.

Tot el contari que el nostre govern, que un dia abans ja va tancar el país, perquè ningú pogués entrar i sortir. Exceptuant els caves que havien d'anar a les segones residències, perquè és de primera necessitat 😷😷😷😷😷 

Què fareu aquests 15 dies de tancament a casa?  

He començat la setmana motivada (avera quan dura), 40 sentadillas, 40 abdominals, baixar i pujar de llençar les escombraries per l'escala; netejar el pis a fons amb vidres inclosos; llegir molt, TV, Netflix,....

Ahir al Facebook vaig veure un meme, perquè en moments així no pot faltar l'humor, Gràcies als actors amateurs O professionals, que d'aquí 9 mesos creuen que hi haurà un Baby Boom i alhora molta gent divorciada. Riem-nos de nosaltres i la situació, això és vida.

Per últim vull agrair avui i sempre el sector sanitari, tot i les retallades sempre fa una gran feina.

8 de març dia internacional de la dona

Avui dia 8 de març dia internacional de la dona. 

El dia que TOTS hem de lluitar per les igualtats, si he posat tots i no totes. He posat tots perquè la igualtat és cosa dels dos sexes. La societat, l'educació, a casa...hauriem d'aprendre a que hi ha nens que poden i volen jugar amb nines i volen fer natació sincronitzada O bé nenes que juguen a futbol.

Queda molt per la normalització de gènere, però a les nostres mans està que cada dia es fassi un passet més.

Aquesta setmana la Ministra de família i igualtat ha dit una frase: queremos llegar borrachas a casa. I la gent se li ha tirat a sobre. El que volia dir que les dones sóm lliures de fer el que vulguem sense por a represàlies.

Com he dit anteriorment la societat i la familia té el dret i deure d'educar ambdós per igual. Jo he tingut la gran sort de tenir uns pares que ens han educat al meu germà i a mi en igualtat. Els dos jugàvem amb nines, cotxes, futbolin, escalestric....

A la societat, per contra queda molt camí per fer. De fet, per sort, cada cop es parla més d'esport femení a les notícies, tot i que s'hauria de televisar a la mateixa franja horària i pels mateixos canals que el masculí.

També en la societat hi ha el cànon de bellesa. Totes les que sortim d'aquests, no sóm ben vistes. Gràcies a dones valentes i lluitadores, fora dels estereotips estipulats per la societat, estan creant escola per les nenes que pugen. Aquestes dones són guapes, sexys, amb quilos de més, intel•ligents,.... però sobretot lluitadores.

Aquest tatuatge el portem les meves cosines, la meva tia i jo, sóm dones fortes i lluitadores. Volem posar un granet de sorra en una societat patriarcal i trencar-ho.

Dones i homes fem un món igualitari per nosaltres i pels que vindran.