Sant Jordi 2020

Sant Jordi era ahir. Per mi una de les grans festes més maques de l'any i com tot aquests dies l'hem hagut de passar confinats.

Sant Jordi ho associo amb una diada festiva i catalana, on passejar per les places i carrers plens de roses i llibres. Sóc de les persones que aquesta diada li agrada remanar  per escollir el millor llibre. També ho associo a la tarda anar a prendre alguna cosa a plaça amb les amigues i escoltar les converses de les iaia. De les quals porten assegudes a una cadira des de les 16h fins a les 20h perquè no li prenguin la cadira per escoltar/ballar les sardanes.

Tot i el coronavirus han posposat la "Diada" el 23 de juliol, qui ens assegura que començarem a fer vida fora de casa, esperem que si.

Era el nostre primer Sant Jordi i ni en els pitjors malsons me'l imaginava així, tancats a casa. Tot i això he tingut una rosa, crec que és la més maca que m'han regalat mai i em durarà sempre (si la Lia, no la lia...😋). Gràcies per la rosa que m'has fet amb 3D, és una passada!!!

Espero que tots possessiu una gran Diada Confinats, i ojala la de l'any que ve la poguem passar fora, com sempre. 

Feliç Sant Jordi !!!

Més d'un mes i el que queda

Avui sóm 15 d'abril del 2020 això vol dir que portem més d'un mes tancats a casa i el que ens queda.

Amb aquest més i pico que portem han estat infectades i mortes pel COVID-19 milers de persones, la dada bona que també hi ha hagut molta gent donada d'alta. Què volen dir aquestes dades? Que la majoria de ciutadans estem fent una gran feina, QUEDAR-NOS A CASA!!! S'ha de sortir al carrer per lo imprescindible. Anar a comprar amb responsabilitat els productes de primeres necessitats (menjar, medicaments...), baixar a llençar les escombraries, passejar el gos.... tot això amb mesures de neteja i protecció.

Ara que dic això de les mesures de protecció (guants, mascaretes,...) en els últims dies els preus han augmentat com mai, per la gran demanda que hi ha i la poca oferta. Tot just ahir el Govern i el Govierno van començar a repartir mascaretes ahir, a bones hores. Quan tot el poble està cosint i fabricant-se mascaretes, gràcies a totes aquestes persones que les han facilitat.

Sobre el que deia abans que la gent ens hem de quedar a casa, aquest cap de setmana ha estat Setmana Santa. Dir que els que us heu traslladat a les segones residències, sou uns veritables cabrons i irresponsables. En els pobles hi ha molta gent gran, que alhora són les persones de més risc tenen. Per molt que sigui Setmana Santa us havieu d'haver quedat a casa vostra. A més s'hi ha de sumar que ahir molta gent va començar a treballar. Sabeu que d'aquí 15 dies tornarà haver un pic alt d'infectats i per conseqüència augment de morts. Aquests mort, són els nostres avis. Gràcies a ells, que són els que van lluitar per tenir tots els drets dels treballadors que ara ens van traient. Paro perquè.... diria moltes coses que no vull dir per escrit.

Malauradament de la crisi sanitària que ens ha portat aquest virus el país i el món tindrà o ja està tinguent una crisi igual o pitjor que la del crac del 29 del segle passat. Els experts diuen que la crisi que vam patir al 2008 amb aquesta  no li arribarà ni a les soles de les sabates.

De moment la majoria d'empreses ens han fet un ERTO, que teòricament Hisenda ens havia de pagar el 10 d'abril, i no ho van fer. Ara diuen que el 10 de maig, fins que no ho vegi ingressat al meu compte no m'ho creuré. A causa d'aquests retards, comencem a fer mans i mànigues per pagar factures i poder menjar i amb la incertesa de no saber quan i amb quines condicions podrem tornar al nostre lloc de treball. Si això dura gaires mesos més, la gent no podrà pagar factures i començaran a fer talls d'aigua, llum, gas... i en els pitjors casos a fer desallotjaments. Si encara no estàvem al 100% recuperats de l'anterior crisi, si hi afegeixes la d'ara.... Por em fa pensar amb el nostre futur.

El futur de la generació dels meus pares si podran tenir pensió o no, la meva generació si podrem fer pujar el país amb tots els sentits ( econòmicament, serveis bàsics públics, natalitat....) ho veig molt negre la veritat. Però el que si veig molt i molt negre és el futur de les noves generacions que han d'arribar. He fet economia i ser que les crisis en un món capitalista són cícliques i és alguna cosa normal, però ara s'hi ha de sumar canvi climàtic o grans pandèmies.

Com diuen la gent gran si vam sobreviure al segle XX amb tot el que comporta (Guerra Civil, Postguerra....) això també ho passarem.

Voldria agrair des d'aquest blog i humilment a TOTS els que esteu treballant per nosaltres, perquè això passi el més ràpid possible. Món sanitari, farmàcies, botigues i supers alimentaris, empreses del sector bàsic, pagesia i ramaderia, .... a tots els que aplaudim a les 20h, perquè jo aplaudeixo per tots els que estan treballant però també per donar força a tots els treballadors que estem amb ERTO, al paro, els autònoms de les petites empreses que hauran de tancar, també aplaudeixo per la gent que està als hospitals sols i no es poden despedir dels seus familiars, per les persones que han perdut algú, per a la gent gran. Per tots nosaltres, aplaudeixo.



Espero i desitjo que tot això passi el més ràpid possible. Espero que tothom faci turisme a casa, els del món del turisme i restauració ens ho mereixem. També us dic que quan acabi això feu ús de cultura un altre sector sempre molt tocat. Però ara estant tancats a casa gràcies al cine, llibres ... (cultura) passem grans estones, així que desprès tots al teatre, cines, llibreries i fer crèixer el consum de prioritat, les botigues de sota casa.

6é dia a casa

6é dia a casa i els que queden.

Ara he passat de l'avorriment al pensar, no sé què és pitjor?

Intento ara no mirar gaires notícies, no llegir diaris... però és inavitable està el dia tothom en parla.

Què penso que com cony pagaré els gastos mensuals del pis. Ens van donar 15 dies de vacances, després d'això què serà? Penso i penso i ....em poso trista, nerviosa, la situació em supera.

Els sous, actualment, no està per llençar coets però ho pagues tot, si el futur més immediat és insegur.....buffff que negre ho veig tot avui.

Si seguim l'exemple de Xina van estar tancats 56 dies, Itàlia porten quasi bé un mes....

La part positiva

Què hi ha de bo en aquest tancament a casa??

1- porto tot el día el pijama. Pijama-dutxa-pijama

2- m'ha donat la dèria de netejar el pis a fons. Ahir era el terra i la pols, avui ha estat la cuina

3- tinc l'asma més o menys controlada, quan no tinc els moments d'angoixa o ansietat mirant/ llegint sobre el coronavirus

4- em poso al dia amb sèries i pel·lícules que tenia guardades tant a Movistar com a Netflix

5- em passo 24h amb la Lia. Ella deu pensar: bé tinc la Mireia aquí, podré estar tot el dia a sobre seu i emprenyar-la quan menja, quan està al pc.,...

6- està traient la part artística de tots el que la tinguin (no és el meu cas)

7- tens temps per a tu (mascaretes a la cara, al cos. També manicures, .,..) Tots els tractaments de bellesa que normalment no et pots fer

8- temps per pensar. Aquest és dels pitjors. No pares de donar voltes a tot, per insignificant que sigui.

Em pregunto com de complicat deu ser estar aïllat amb una presó, una cel·la de pocs metres quadrats per a tu sol.

9- també aprofito per dir que ara sóc la Reina de les Truites de Patates!!!

 Paciència els que estem tancats a casa, però molta més a la que treballeu.

#joemquedoacasa

Dies molt difícils per la societat gràcies O per desgràcia del #coronavirus.

L'hotel divendres a la tarda va decir tancar per la seguretat nostra, vostra...la de tots.

Haurien de ser 15 dies on només treballessin sector sanitari, farmàcies i botigues/súpers/empreses alimentàries, teòricament seria el correcte. Aquí davant de casa meva hi ha un estanc obert. L'associació de perruqueria de la província de Girona té més dits de front que el lombreres de president del Gobierno.

Tot el contari que el nostre govern, que un dia abans ja va tancar el país, perquè ningú pogués entrar i sortir. Exceptuant els caves que havien d'anar a les segones residències, perquè és de primera necessitat 😷😷😷😷😷 

Què fareu aquests 15 dies de tancament a casa?  

He començat la setmana motivada (avera quan dura), 40 sentadillas, 40 abdominals, baixar i pujar de llençar les escombraries per l'escala; netejar el pis a fons amb vidres inclosos; llegir molt, TV, Netflix,....

Ahir al Facebook vaig veure un meme, perquè en moments així no pot faltar l'humor, Gràcies als actors amateurs O professionals, que d'aquí 9 mesos creuen que hi haurà un Baby Boom i alhora molta gent divorciada. Riem-nos de nosaltres i la situació, això és vida.

Per últim vull agrair avui i sempre el sector sanitari, tot i les retallades sempre fa una gran feina.

8 de març dia internacional de la dona

Avui dia 8 de març dia internacional de la dona. 

El dia que TOTS hem de lluitar per les igualtats, si he posat tots i no totes. He posat tots perquè la igualtat és cosa dels dos sexes. La societat, l'educació, a casa...hauriem d'aprendre a que hi ha nens que poden i volen jugar amb nines i volen fer natació sincronitzada O bé nenes que juguen a futbol.

Queda molt per la normalització de gènere, però a les nostres mans està que cada dia es fassi un passet més.

Aquesta setmana la Ministra de família i igualtat ha dit una frase: queremos llegar borrachas a casa. I la gent se li ha tirat a sobre. El que volia dir que les dones sóm lliures de fer el que vulguem sense por a represàlies.

Com he dit anteriorment la societat i la familia té el dret i deure d'educar ambdós per igual. Jo he tingut la gran sort de tenir uns pares que ens han educat al meu germà i a mi en igualtat. Els dos jugàvem amb nines, cotxes, futbolin, escalestric....

A la societat, per contra queda molt camí per fer. De fet, per sort, cada cop es parla més d'esport femení a les notícies, tot i que s'hauria de televisar a la mateixa franja horària i pels mateixos canals que el masculí.

També en la societat hi ha el cànon de bellesa. Totes les que sortim d'aquests, no sóm ben vistes. Gràcies a dones valentes i lluitadores, fora dels estereotips estipulats per la societat, estan creant escola per les nenes que pugen. Aquestes dones són guapes, sexys, amb quilos de més, intel•ligents,.... però sobretot lluitadores.

Aquest tatuatge el portem les meves cosines, la meva tia i jo, sóm dones fortes i lluitadores. Volem posar un granet de sorra en una societat patriarcal i trencar-ho.

Dones i homes fem un món igualitari per nosaltres i pels que vindran.

34 anys, junts!!

Per molts anys papes 34 anys junts (i amb mi). 

Qui us ho hagués dit que gràcies el Dalles.... Avui 22/2/2020 estaríem celebrant el vostre 34é aniversari.

Espero que en pogueu fer molts més.

En Gera i jo tenim els millors papes que mai hauríem imaginat.

Us estimem!!!

Un conte

Avui el post és una mica diferent, és un petit conte que he ajudat en Gerard a escriure.

https://www.youtube.com/watch?v=6TovzOXeh24

Argine, la princesa de mi cuento

Soy Argine tengo diez años. Soy la niña rara del cole, la que tiene el pelo naranja y encima 

corto cómo un chico. Suelo vestir con un vestido naranja, con un bolsillo de una estrella 

amarilla, medias a rallas naranjas y amarillas y manoletinas negras.

Cómo os he dicho soy la rarita del cole por mi pelo pero también lo soy porque vivo sola en 

una casa vieja, con una puerta muy grande, con un pobre árbol medio muerto y una planta de 

amapola con tres flores, todo esto en medio del desierto por si no fuera poco.

Mi pasión, aparte de vestir…. diferente a las otras niñas repipis del cole, porque todas son 

clones de si mimas rubias, altas guapas, todas con vestidos caros y rosas, es leer cuentos. Mi 

cuento favorito es el de la Leyenda de San Jordi. La bella princesa amada por un caballero, 

dónde éste mata un dragón y le regala una rosa roja y los dos felices comen perdices.

Pues tengo una ilusión que ahora os quiero contar. Quiero ser la princesa de mi cuento de 

hadas.

Si quiero ser la princesa de mi cuento de hadas, donde seré la heroína del 

cuento y no me hará falta ningún caballero que mate ningún dragón, yo sola lo mataré con mis 

dos manos, blancas y finas cómo la porcelana.

Un día estaba leyendo en mi habitación, en el desván de la casa vieja, bajé las escaleras 

corriendo y me puse manos a la obra para hacer mi sueño realidad. Primero de todo disfracé a 

mi gato, muy a su pesar, de caballo blanco. Luego cogí unas maderas viejas, de un corral que 

había antiguamente detrás de la casa y las coloqué encima del tejado a modo de torres. 

Busqué en el baúl de mi abuela, dónde estaba la cámara de fotos que me dejó mi abuelo de 

herencia. Una de esas cámaras antiguas que había que darle cuerda. 

Mi gato, disfrazado de caballo blanco, el árbol del jardín, mi casa-castillo y yo nos hicimos una 

foto, ya había echo realidad mi sueño. Ser princesa de mi cuento de hadas.

Espero que us hagi agradat!!!

Temporal hivernal

Estem al gener i arriba el primer temporal hivernal de l'any, la dècada. Això és començar bé la setmana, un dilluns de fred, pluja, vent, neu.....

No sé si és el canvi climàtic o no, però estem al hivern (clima mediterrani) i ha de fer fred, vent, pluja.... Diuen que ara al hivern fa més fred i a l'estiu més calor. Però si es pregunta a la gent gran et diuen: quan jo era petit@ nevava cada any i grans nevades, també hi havia caramelles que queien de l'aigua glaçada. 

Poder si que és veritat que abans els hiverns eren més rigorosos, però hi havia quatre estacions ara hivern o estiu.

Si fa fred el primer que ve al cap és la neu. Tinc dues anècdotes amb aquesta:

- La primera: havia nevat a La Canya i el meu avi Pep, m'havia fet una muntanya de neu perquè al cap de setmana hi pogués jugar. Tot molt maco fins que em vaig treure el gua i em va caure la PRIMERA dent. Quin drama vaig montar!!! Em va agafar la mama en una habitació i em va dir que què em passava, jo amb la mà davant la boca i plorant. Ara hi penso....vaia bleda assolellada😅😅

- La segona era al 2007. Començava a nevar o caure aigua neu. Jo tenia un examen a la uni. Vaig pensar que hi havia d'anar sinó suspendria l'examen. Arribem a Girona i ens diuen que suspendran l'examen perquè la majoria d'estudiants són de la Costa i allà a nevar molt i no poden arribar. Bé!!! Tornem cap a casa, anem per agafar la pujada de Sant Julià i els Mossos ens diuen que està tallada que encara no han tirat sal i no es pot passar i hem de passar per les curves de Medinyà que els pagesos han tirat sal pel seu compte, per fi arribo a casa. 

Continúa nevant i cada cop amb més ganes.  El papa va a treballar i al cap de mitja hora torna a ser a casa. Peripècia per entrar el cotxe al pàrquing. I continua nevant. La llum se'n va. I la neu segueix caient. Amb els papes decidim de què passi la nit amb els avis per si necessiten qualsevol cosa i no tenen llum. Sorpresa al arribar a casa els avis, tenen llum!!! Això vol dir que podré dormir amb estufes. Banyoles va ser un caos durant 3-4 dies.

Ser que a tot nen agrada que nevi una mica al seu poble, però és una mica desagradable pels treballadors. Tot perquè vivim en un país on no estem preparats per nevades, ja no dic grans nevades. Sinó amb quatre flocs el país es paralitza.

Propòsits any nou

Cada any per aquesta època la gent fa propòsits, que a mida que va passant els dies s'obliden.

La majoria de gent fa els propòsits de deixar de fumar, anar al gimnàs, menjar més sa....

Per no ser menys m'he plantejat baixar de talla de pantalons, al estiu vull estar molt millor que ara.

Ahir tota decidida vaig anar cap al super amb el meu pare per carregar de productes verds, per fer un batut Detox verd com les famoses. (Rúcula, canonges, poma verda, api, menta i cogombre i molta aigua), tot això a la trituradora i a la nevera.

Cada matí abans d'esmorzar em bec un got d'això. Haig de dir que els meus pares ni germà ho volen provar, si algú vol un got....

També m'he tornat a proposar no picar entre hores (res, ni fruits secs, ni xocolata, ni patates de bossa...) i amb una dieta de molta verdura, fruita, tot planxa...s'ha d'anar al gimnàs i córrer.

Un des propòsits és ser més feliç si puc, ja us dic que ser més feliç del que sóc ara és quasi impossible. 

També un altre és posar-me o intentar posar-me més al lloc dels altres, més empatia amb els demés.

Somriure més del que faig.

En general, el propòsit principal viure el dia i ser feliç amb els altres i amb mi mateix.

Quan de temps tardaré en oblidar els propòsits?? Espero que duri fins a finales d'any 😕😕😕