dilluns, 30 de desembre del 2019

I perquè no?

I perquè no?  Aquesta pregunta ens la podem fer sempre que volguem sortir de la zona de confort.

Tots sabem que dins de la nostra zona de confort si està molt bé, però a vegades a la vida s'ha d'arriscar si vols aconseguir nous objectius, noves metes, nous reptes...de la manera que ho volgueu dir. Un s'ha de llençar!!

Si alguna cosa m'ha ensenyat el 2019 és a sortir en alguna ocasió d'aquesta zona. Estava acomodada fent, pensant, actuant igual. Avui 31 de desembre sóc una mica més diferent, molt més feliç que no ho era 1 de gener.

He crescut com a persona i gràcies a la gent del meu entorn. Us demano que si aquest any no he estat a l'alçada el 2020 sigueu capaços de dir-ho. Dir-me Mireia: què? D'aquesta manera continuaré creixent al costat dels que m'estimeu.

Aquest any he fet, dit, actuat, pensat,....com he cregut. Això sí sempre el respecte cap als altres i sobretot a mi mateixa. 

Puc dir que acabo l'any amb un gran somriure. No demano altre cosa, O poder si? Que d'aquí unes quantes hores i entrem als Feliços Anys 20, que els desitjos i objectius marcats els fem realitat, jo la primera!!!

La Lia i jo us desitgem una bona sortida 2019 i un bon any 2020!!!

BENVINGUDA DÈCADA FELIÇOS ANYS 20☺️😘😘😘

dilluns, 23 de desembre del 2019

Situacions quotidianes

Avui tinc ganes d'escriure situacions quotidianes que ens solen passar a la majoria avui en dia.

Tots anem a veure en Roca amb el mòbil, qui digui que no.,..O no té mòbil O no va a veure mai en Roca. Cosa que sinó el va a veure mai li diria que prepari la maleta per anar d'urgències a treure el tap.


Doncs això avui situacions quotidianes que ens passen a tots quan anem al wc.

- Estàs al lavabo de la feina i amb prou feines arriba el wifi...fas les mil i una per poder mirarar les teves xarxes socials i penses que el pròxim dia canviaràs de cubicle. El dia següent per comoditat tornés anar al mateix.

- Anar a un lavabo públic d'urgència amb molta cua i que sorti una oloreta....que tomba als morts. Si o si n'has de fer ús.

- (lavabos Espai Gironès) haver de creuar mig centre comercial, amb molt de fred per poder-hi arribar. Perquè has de fer una marató per poder fer una cursa d'obstacles.

- Una altra situació quedar-se sense paper.
 En un públic la majoria de dones portem al bolso dins amb kleenex, per tant solucionat.
Però si et passa a casa, estàs sol i tens els rotllos a un armari fora del bany??? No queda més remei que... córrer.

- Anar un de públic (només n'hi ha un) i que la persona de davant, la que surt...ha descarregat absolutament tot inclòs la primera papilla.

- Continuem amb els banys públics. Ara és una crítica per a tots els usuaris:
1. Deixar-lo net
2. Tapa baixada
3. Fer punteria
4. A les portes i parets no s'hi escriu, sé que és veritat que TOTS ho mirem quan estem "asseguts"

- Ara la crítica els hi faré als que dissenyen els banys públics:
La majoria de dones portem bolsos on hi cabria tota la família dins de grans que són aquests, per això demano penjadors (amb plural) per poder penjar el bolso, la jaqueta, el mocador.... Si us plau fer-los més àmplis i amb penjadors, no un més si us plau.

Aquests dies de festes recordeu que quan àneu a veure en Roca darrera vostra vindrà més gent. Respecteu la neteja.

Bona cagada!!!

diumenge, 22 de desembre del 2019

Marché Noel Le Barcarès

Sé que no sóc gaire de celebrar el Nadal, però al veure tantes i tantes fotos del lloc.... m'ha vingut ganes d'anar-hi.

Fa quasi un any llarg que no veig a una de les meves "pelas", amigues de la uni. Des de novembre de l'any passat a Londres que no veig a la Laura a la Judit le anat veient. Doncs al fer tant temps que no estem juntes els hi vaig proposar d'anar-hi el 21/12 que tenia festa. 

Primer pas quedar amb el dia...👍🏻
Segon pas quedar en el lloc i hora..👍🏻
Tercer pas i més important.... ANAR-HI!!!!

Si hi voleu anar lo ideal és arribar cap al migdia, aparques super bé i cap a dinar.

En el recinte està ple de parades de menjar, restaurants... Nosaltres vam fer una crep salada i de postres una crep dolça.

Passejant per allà vam anar al Museu del Gel, la Casa del Papa Noel, el Mercat d'artesania, veure els animals, les atraccions amb la seva gran nòria...

Aconsello pujar al vaixell atracat per fer unes fotos tant de dia com de nit, on les vistes que tindreu de la zona són una passada. 

També lo ideal és anar al Museu del Gel abans de dinar, perquè no hi ha tanta gent i pots gaudir de les escultures i l'ambient de -15°

Siguis un infant o un adult et torna l'esperit nadalenc.



Gran dia he passat al vostre costat, família universitària turista de la UDG. 

Esprit nadalenc modo on!!!

diumenge, 15 de desembre del 2019

Què em treu un somriure?

Què em treu un somriure?

L'altre dia al Facebook mirava el que penja la gent. Frases positives, imatges o vídeo de nens, animals....

I pensava a mi què em treu un turisme somriure. 

Hi ha moltes coses que me'l treuen. Sobretot imatges de nens o gats fen moneries. Els vídeo de nens rient, menjant, fent pallassades haig de reconèixer que n'hi ha de molt bons. 
En aquesta categoria dels nens "els meus nebots", els fills de les amigues. Sobretot si et diuen que ets la noia que jugues i expliques contes asseguda a terra amb ells, me'ls menjaria.

Vídeos d'animals la veritat que també ric molt. Amb la Lia em treu somriures però al mateix temps m'he la menjaria, perquè hi ha vegades que aaaaa la Lia la lia!!!!

També em treuen somriures les amigues. Els dinars, sopars....que s'allarguen moltíssim explicant mil i una cosa (criticant algun conegut, històries del passat o imaginant el futur). 

Per suposat s'hi ha d'afegir pelis o series. Amb aquestes puc passar del riure a les llàgrimes i de les llàgrimes

Ara estic enganxada a Las Chicas del Cable i al Pequeño Sheldon. Estic oberta a recomenacions de Movistar o Netflix... .

dimecres, 11 de desembre del 2019

Tatuatges

A mi m'agraden els tatuatges de fet en porto tres. Els tres tenen una història al darrera.

El primer que em vaig fer, regal dels 18 dels meus pares, una nena Cupido. Cupido és el que llença les fletxes del amor. Haig de dir que no ha tingut gaire bona punteria, espero que a la próxima en tingui més.

El segon que em vaig fer va ser un trèvol de cinc fulles amb la tija en forma de M (dibuix original d'en Pepe). Diu la llegenda que si trops un trèvol de cinc fulles, del qual n'hi ha un cada mil, tindràs molta més sort. Sort he tingut? Sóc aquí escrivint no, doncs tinc sort de compartir amb els meus i no cal demanar res més.


I el tercer que m'he fet, me l'ha cagat el tió. És una margarita amb tres pètals caiguts, un per a cada avi. D'aquí que en el post titulat Desembre, deia que els tindria present les 24h. Tres pètals caiguts amb un espai, per d'aquí a molts anys fer-me un quart.
Perquè una margarita? Perquè quan era petita amb el meu avi Ramon al sortir de l'escola anàvem a buscar-les sobre el Remei, on anys més tard hi vam enterrar en Blanquet. Des de llavors la margarita és la meva flor preferida.


Els que diuen que els tatuatges és una droga i estic d'acord, després de fer-te un ja estàs pensant quin serà el pròxim. El meu en un futur serà el contorn del continent africà, perquè si tinc una filla es dirà Àfrica. 

dilluns, 2 de desembre del 2019

Desembre

Fa dies que no escric, amb prou feines tinc temps a respirar.

Hem entrar al desembre. El mes de fer balanç de com ha anat l'any i de com començarà el nou.

És moment de deixar anar tot lo dolent del 2019 i agafar amb molta força lo bo que hem tingut aquest any per poder-ho gaudir més el 2020.

Aquest cap de setmana mirant les xarxes socials de l'altre gent he vist que el món sencer ha decorat la casa per Nadal, jo per ser diferent encara no ho he fet. Crec que ho faré aquest "pont", pels que en fan. A casa sempre ho fèiem aquests dies doncs jo també.

El que m'ha agradat molt veure és que s'ha posat de moda anar a buscar el tió al bosc, el dia que tingui fills això també ho faré.

Aquest mes de desembre és un mes de molts àpats de celebració d'aniversaris, àpats en família... I en aquests dinars familiars és quan t'adones que a la taula i falta gent, de la qual els trops molt a faltar però que d'una manera o altra hi són presents. Sobretot en Nochebuena o Nadal cantant villancicos o nadales amb l'ampolla d'anís del mono, com es feia a casa els avis. 

Sabeu que a mi aquestes festes Nadal i fi d'any em deprimeixen molt, com he dit trobo a faltar molt els meus tres avis. Però he trobat la solució. El regal que he demanat al tió farà que els tingui aprop meu les 24h. Què serà???? Ara no us puc dir res més, pròximament us ho explico.

Què demano al 2020? 

Moltes coses bones als meus. Que no marxi ningú dels que estimo, salut per a tots ells i amb molta dosis d'amor. També els hi demano que els seus somnis es fassin realitat, que siguin feliços i ho poguin celebrar amb mi.

Per mi què desitjo pel 2020? Simplement estar amb els meus. No he estat mai ni ho seré d'egoista, per tant desitjo això gaudir dels petits moments.

Crec que el 2020 ens portarà grans sorpreses i moltes alegries, o això és el que espero.