De tothom és sabut que un estiu o el que és el mateix quasi 90 dies (3 mesos) donen per molt i més.
Moments de riures, plors, sopars a la fresca, concerts i acabar sense veu, platja... tots els moments són inolvidables.
Plans a última hora que no tenies previst fer res i surten genial, tarda/nit de pelis.... rares que no s'acaben de veure perquè no saps per on agafar-les però desprès sola l'acabes miran i dient VAIA PUTA MERDA DE PELIS QUE MIRO.
Moments amb les amigues fent nos de psicologues, perquè a tots ens agrada ser escoltats i que ens aconsellint, perquè aquests consells de les persones que estimem els solem pendre amb gust, perquè siguin del que siguin aquestes persones que ens envolten volen el millor per nosaltres i nosaltres volem el millor per a elles.
Aquests moments no serien màgics si vosaltres, si els que m'envolteu, si amics que són casi com la familia, la familia en si... totes aquestes persones que formen el meu món i esteu sempre al meu costat traient-me lo millor i a vegades lo pitjor de mi (somriures, plors, riures, mala ostia,.... ) dir-vos que gràcies no canvieu i no deixeu que canviï ni ara ni mai, perquè si sóc així és gràcies a tots i totes.
Amb el mes de setembre començat a donat per força. Una escapada amb tu a Andorra on el relax, riures i molta complicitat ha estat el millor. Perquè de riures n'hi ha hagut i molts (germana petita de Gollum, homes "guirirs" que busquen no sabem el que i acabent a la sauna....).
