Des de setembre...

Des de setembre que no escric aquí...buff com de ràpid passa el temps. No escric aquí però si escric en el meu diari amb paper, on escric el que em passa pel cap i és on em puc desfogar sense cap mena de por ni avergonyiment.

Decembre ja ha arribat o quasi s'està acabant perquè avui és 24...1 any i mig sense la iaia i 2 anys i mig sense l'avi. Massa temps sense vosaltres. Massa coses per explicar-vos i massa... de tot. Però ara ja no són plors ara només són records, records molts i de molt bons al vostre costat.

Com cada any per aquestes èpoques comencem a fer balanç del que ha estat l'any. El que hem deixat de fer i el que hem fet i podriem haver fet diferent. Perquè en un any dona per bons i mals moments, però això diuen que és la vida i fer-se gran, no vell, si no gran amb experiència. Aquesta frase m'agrada que diuen els avis: jo no sóc vell només tinc més experiències a l'esquena.

Aquesta època a part del balanç de l'any que estem a punt de deixar també comencem a pensar en els nous propòsits per l'any següent, l'any que ja està tocant el timbre de la porta princial per entrar i quedar-se amb nosaltres fins el 31 de desembre.

Els meus propòsits pel 2016 són diferents, no els escriuré per si no es compleixen. Però si que desitjo pels meus que tot vagi de conya i que estiguem tots jutns i que a les bones i dolentes estiguem jutns per donar-nos suport i ànims, però també per passar grans moments.

Desitjar Bones Festes i Feliç 2016, a tothom!!!!

Un estiu dona per molt

De tothom és sabut que un estiu o el que és el mateix quasi 90 dies (3 mesos) donen per molt i més.

Moments de riures, plors, sopars a la fresca, concerts i acabar sense veu, platja... tots els moments són inolvidables.

Plans a última hora que no tenies previst fer res i surten genial, tarda/nit de pelis.... rares que no s'acaben de veure perquè no saps per on agafar-les però desprès sola l'acabes miran i dient VAIA PUTA MERDA DE PELIS QUE MIRO.

Moments amb les amigues fent nos de psicologues, perquè a tots ens agrada ser escoltats i que ens aconsellint, perquè aquests consells de les persones que estimem els solem pendre amb gust, perquè siguin del que siguin aquestes persones que ens envolten volen el millor per nosaltres i nosaltres volem el millor per a elles.

Aquests moments no serien màgics si vosaltres, si els que m'envolteu, si amics que són casi com la familia, la familia en si... totes aquestes persones que formen el meu món i esteu sempre al meu costat traient-me lo millor i a vegades lo pitjor de mi (somriures, plors, riures, mala ostia,.... ) dir-vos que gràcies no canvieu i no deixeu que canviï ni ara ni mai, perquè si sóc així és gràcies a tots i totes.

Amb el mes de setembre començat a donat per força. Una escapada amb tu a Andorra on el relax, riures i molta complicitat ha estat el millor. Perquè de riures n'hi ha hagut i molts (germana petita de Gollum, homes "guirirs" que busquen no sabem el que i acabent a la sauna....).

Se acerca san juan...

Si se acerca san juan y con él el llanto.

El dia de san juan a las 17h, vi que mi madre me llamaba...sabia lo que era, una luz se habia apagado y una estrella más en el cielo,

Iaia no hay un segundo de este año que no me haya acordado de ti, te hecho mucho de menos. Ahora puedo empezar a ver fotos que salgais tu o el avi y no me ponga a llorar, tristeza si pero no llanto.

Se que cada dia me mandas tu fuerza para luchar, pero no es lo mismo.

Por suerte tengo mucha gente al rededor que me quiere y me apoya y me anima a que no me venga a bajo.

Simplemente os quiero y os querre siempre.

Un beso iaia.

Pd. Un año muy duro, porque en once meses perdi a dos de las personas más maravillosas y generosas que conoceré jamás.

Amb tu torno ser jo

Bufff fa molt que no escric, cada vegada ho deixo més temps abandonat això i no pot ser.

Dir-te que tothom em diu que feia mil que no em veien somriure, amb ganes de fer coses, feliç, tornar a viure la vida i només tinc una paraula GRÀCIES!!!

Ahir es va inagurar Temps de Flors a Girona 2015, i amb les nenes de la uni i vam anar. Molts riures, molt cotilleo però el més important que després de 10 anys continuem igual de loques.

2005 (antes)

2015 (despues)

Estar malalta no mola....

Bufff fa quasi una setmana que estic tancada a casa.

Feia la tira que no em quedava a casa estan malalta. Engines i grip, ueeeeeeeeeeee, vaia merda. Ara mateix estic KO, m'ha deixat sense forces. Els papes m'estimen molt segons ells...2 minuts al dia a veure'm perque no els hi encomanés res, cagum tot...

Com una canço...

Sempre hem dit que la música amança les feres, però també que la música et transporta a llocs màgics.

Ara estava mirant Spotify avera quina cançó podria posar-me i ha sortit una d'en Pablo Alboran, Pasos de Acero, del nou cd. Sense dubte si l'antic cd era bo, aquest....un 10!!! Aquest home cada dia m'enamora més les seves lletres i la seva música.



Porto dies sense escriure i no serà per ganes, perquè  cada dia m'agra més això de poder escriure, encara que no ho llegeixi ningú em serveix per poder expressar el que sento sigui bo o dolent. Amb paraules em costa molt inclús fins al punt que puc quedar-me muda, quan a tema d'expressar com em sento en cada moment, en canvi, per escrit més molt més fàcil. Tot i que haig de dir que poc a poc vaig sabent fer-ho amb paraules (thanks).

L´últim dia que vaig escriure va ser abans de les festes de nadal i fi d'any. Han estat unes festes, diferents i un pèl dures, però gràcies a tots els que esteu al meu voltant donant-me suport heu fet que treies un somriure i fins i tot una bona rialla, sobretot familia cantant nadales a casa la iaia (amb video inclòs).


Som al 2015, esperm que porti coses molt bones, com a mínim tinc ganes de veure cap on ens portarà el destí. De moment se que hi ha feina, salud i amor, que més puc demanar.