dijous, 26 de juny del 2014

Hay una estrella más en el cielo!!!


Des del dia 24 a las 19h hay una estrella más en el cielo, porque los humanos somos como las estrellas. Que se van apagando poco a poco pero nunca dejan de desaparecer.

Hoy la hija de mi prima, con solo 4 añitos me abraza y me dice: Mire no llores porque la iaia Ramona esta en el cielo, cuando sea de noche mira la estrella que brilla más y esa es la iaia y si miras al otro lado y ves otra estrella que brilla mucho esa es el avi Ramon.

Es muy duro que en menos de un año se hayan ido para siempre.

Ahora pongo lo que escrito para poderlo leer en el entierro (que los ultimos dos párrafos me ha costado lo mio poderlos leer) :

Iaia: hace un año despedíamos al avi y el destino o vuestro amor de toda una vida junta ha hecho que al cabo de un año te vayas a su lado para siempre.

Me has cuidado casi des de que nací. Mis padres me trajeron a tu casa que yo tenia pocos meses y des de entonces y asta ahora me has cuidado.

A tu lado he pasado unos momentos geniales. Iaia, las tardes de los veranos cuando yo era pequeña y estaba sentada en el balcón aburrida me enseñaste a coser los botones, también me enseñaste a cocinar y te doy las gracias por todo esto y más.

Para devolverte el favor yo te cuide este mes de diciembre fue un mes muy duro porque las 2 tenemos mucho carácter y chocábamos en todo.

Sin duda todos los que nos hemos quedado a dormir en casa la iaia seguro que de noche al acostarnos hemos repetido con ella: Jesusito de mi vida eres niño como yo, por eso te quiero tanto y te doy mi corazón.

Iaia nos has enseñado a todos que es tener fuerza y ser como un roble, porque a pesar de tu salud siempre has tenido ganas de vivir y luchar.

Iaia ve al cielo que el avi te esta esperando con los brazos abiertos y dale muchos besos de mi parte y dile que lo quiero, que os quiero a los 2.





dissabte, 14 de juny del 2014

Cal que la vida sigui tan injusta???

Si exacte fa dies que la vida és molt injusta, crec que algú ens ha fet un "mal de ojo" ala familia.

L'altre dia la meva iaia va caure i es va trencar la cama, l'operació va anar molt bé...però cal que tingui una qualitat de vida poca o nul·la com la té aqeustes últimes hores?

Si està molt bé que sobre passem els 80, però amb tots els fàrmacs que prenem per allergar la vida desprès cal pensar si realment la natura està pensada per a mesura que sobre passes aquesta frontera del vull viure fins als...al haver de viure amb una qualitat de vida o poca o nul·la.

Si sóc concient que això és un debat a molts lllocs, però només de veure l'any passat el meu avi i aquest la meva iaia, que tenen 90 anys i un cor fort que no volen marxar, però tan ells com la familia es fa mol dur veure com pateixen, cla allargar el seu sufriment i el nostre? Se que són els meus avis i me'ls estimo amb bojeria per això penso que no s'ha d'allergar el sufriment a ningú.

Dies molt durs, i amb molt mal gust de boca, haver de reviure moments que volia oblidar oblidar.

A vegades penso que m'agradaria arribar els 70 amb molt bona qualitat de vida i no els 90 d'aquesta manera que ho estem veien a casa.

dilluns, 2 de juny del 2014

Molts dies sense escriure

Buff per on comencem??

Si dir que ahir era 1 de juny i ja fa 20 anys que el meu avi Pep, es va morir. Jo recordo el dia perfectament perque tornava de cole i l'avi Ramon m'ho va dir, l'endemà hi havia l'excursió de final de curs jo al tenir 8 anys (els meus pares van preferir que hi anés), ara amb el temps m'hagues agradat anar al enterro.

Canviant radicalment de tema, dir-vos que la gent no és el que sembla. Tots tenim una aparença i moltes vegades no concorda amb la realitat o la realitat que ens volen fer creure els altres. No entenc com la gent es pot inventar una peli sobre tu. Per que tela el que s'han inventat.....(com a mínim m'ho he passat bé, li preguntaria jo???)

Ahir diumenge al matí amb la Clara i la Zamu vam fer visita turística per l'Exposició de Flors, i vam tenir la sort d'entrar al claustre del Monestir de Sant Esteve i poder escoltar l'historia de l'Arqueta de Sant Martirià, el patró de Banyoles. (es veu que era d'Itàlia).


El dia 4 de juny farà un any que em van operar, si fos ara ho tornaria a fer. Tot i el mal que fa al treure les venes i els punts...només de pensar l'esgarrifança que fa. I només 2 dies després començava el infern que va durar un mes. El dia 6 és quan l'avi va caure malalt.




L'anunci de Estrella Damm ha arribat a la petita pantalla, això només pot voler dir una sola cosa, l'estiu és aquí. Ara si que es comença a notar, caloreta, dies llargs...amb ganes de platja, terrasseta, mojitos....

https://www.youtube.com/watch?v=k5EGgI97-T8